Tag Archives: resultats

Un resultat negatiu també és un resultat

La idea resulta lògica, oi? Un resultat sempre és un resultat, sigui positiu o negatiu. Doncs això tan obvi no sempre es veu així al “mundillo” de la Ciència. Per entendre-ho, però, abans cal explicar com funciona aquest món:

La Ciència o, més ben dit, la ciència acadèmica, gira al voltant d’un element principal: les publicacions. Si tu publiques (si el teu grup publica), és més senzill aconseguir diners per investigar, guanyes prestigi, el teu currículum millora i pots optar a millors llocs de feina… Tot això afavoreix que continuïs publicant, i així el cicle torna a començar. El mecanisme és senzill, oi? Bé, doncs, avancem.

La Ciència gira al voltant dels papers (articles científics): llegir-ne buscant idees i publicar-ne com més millor

I què es publica? La resposta lògica (i correcta): els resultats de la recerca. I en aquest punt és on hem de posar-hi un “Sí, però…

, es cert que els científics publiquen els resultats de la recerca que han fet. Però en la immensa majoria de casos NO publiquen (no sé si dir publiquem) tots els resultats, sinó només aquells que els donen la raó, els que confirmen la seva hipòtesi. I això per què ho fan? Volen amagar-nos alguna cosa? No, és clar: senzillament no es dóna valor als resultats negatius.

Des del meu punt de vista (i tinc la sensació que no sóc l’únic que pensa així) aquest és el gran problema de la publicació científica avui en dia. I és un problema perquè—al meu entendre—alenteix la Ciència. El fet que els resultats negatius no es publiquin els converteix en invisibles i, per tant, es repeteixen una vegada i una altra en laboratoris de tot el món… sense ni tan sols saber-ho!

Parleu amb qualsevol persona que es dediqui a la ciència professionalment, i us podrà dir com n’és de frustrant que un experiment “no surti“. Moltes vegades aquest experiment significa setmanes o mesos de feina, seguir protocols estrictament per no ometre’n cap pas, allargar les jornades al laboratori perquè entre pas i pas del protocol has d’esperar un parell d’hores… i creuar els dits perquè, després de tot aquest esforç, el resultat sigui justament el que esperes. I no. El coi d’experiment no surt com esperaves.

Toca repetir-lo. Si hi ha sort, podràs reprendre’l en algun punt intermig del procés; si no n’hi ha, doncs tornem-hi des del principi. Probablement, la repetició no servirà de res. Llavors és el moment de repassar tot el protocol per comprovar que no has comés cap error: sí, el material era el necessari i tenia la qualitat necessària; no, no m’he saltat cap pas; sí, és clar que la màquina estava endollada… Com és lògic, a vegades apareixeran errors humans, o algun reactiu fet malbé, que hi donaran una explicació. Però altres cops, l’experiment no surt per la senzilla raó que no pot sortir: la hipòtesi era errònia o, com a mínim, no es pot demostrar amb aquell procediment concret.

L'autèntic dia a dia del laboratori?

Tot aquest procés, l’acurada feinada de l’abnegat treballador de la Ciència, no sortirà mai a la llum. I, encara pitjor, és possible (fins i tot probable) que algú de l’altra punta del planeta  es trobi en la mateixa situació i tampoc ho expliqui. L’error (o més ben dit, el plantejament lògic però erroni) es pot repetir així ad infinitum. Em sembla que estareu d’acord que això és un problema, i més quan aquests experiments costen calés (sobretot calés públics).

Les raons per no publicar els resultats negatius són diverses, i aquí us en proposo unes quantes, però estic segur que entre tots en podem trobar més:

  • Un resultat negatiu pot servir per desmuntar altres resultats. En general, la ciència es basa en aportar arguments que recolzen una hipòtesi. Els resultats contraris poden contribuir a desfer aquells que suporten la hipòtesi; però també és possible que, simplement, aquell experiment en concret no sigui el més adequat per provar una determinada idea. Sigui com sigui, fins i tot si l’investigador ha errat en la seva hipòtesi (equivocar-se és, en bona part, la base del progrés científic), seria bo anunciar els resultats negatius, ja que això serà útil a tots aquells que treballen en el mateix camp.
  • Un resultat negatiu no ven. Tant en revistes científiques com als mitjans de comunicació es dóna valor al fet que A demostri B (i no al contrari), i es pensa en l’avenç pràctic que això pot suposar. El resultat negatiu no suposa fer un pas endavant, sinó quedar-nos on érem. Des del meu punt de vista, però, es pot convertir en un pas al cantó per seguir avançant per un camí paral·lel. Això sí, aquesta idea no sembla massa estesa entre els implicats en la publicació científica…
  • Un resultat negatiu no es pot demostrar. Tècnicament, no hi ha manera d’estar segur que un resultat és negatiu. Molts possibles errors poden fer que un resultat positiu es torci. En canvi, un cop tens el resultat positiu, ja està clar que ho has fet tot bé (de fet, cal replicar-lo independentment, però el més difícil ja està fet). És clar que, amb la demostració del negatiu, tot és posar-s’hi:

El repte de demostrar un negatiu (PhD Comics by Jorge Cham)

Tot i aquests inconvenients, hi ha qui “s’atreveix” a oferir un lloc on publicar aquests resultats negatius: dos exemples que he trobat (més ben dit, que m’han trobat) són Journal of Negative Results – Ecology and Evolutionary Biology i Journal of Negative Results in Biomedicine. Aquesta darrera revista es presenta com un lloc on es promou “la discussió de resultats inesperats, controvertits, provocatius o negatius en el context dels principis [científics] actuals”.

Em sembla que aquestes iniciatives són essencials per afavorir la publicació de molts d’aquells resultats que són importants i que, d’un altra manera, es quedarien al tinter, fet que acaba provocant la repetició absurda d’experiments.

Espero que aquests temes més relacionats amb el món acadèmic us semblin atraients, i confio sobretot que aquells que fan vida al laboratori ho trobin interessant i vulguin aportar-nos també la seva visió de la qüestió. I per obrir el debat, us llenço unes quantes preguntes: Penseu que cal publicar els resultats negatius? Us estalviaria feina i “patiment”? Publicaríeu en revistes com les citades, fins i tot si el factor d’impacte no és gaire elevat? Espero  les vostres respostes i que comencem un bon debat.

PD: Preparant aquest post, vaig trobar un altre blog on també es tracta aquesta qüestió. De fet, és d’on he tret una de les imatges de més amunt; allà també es presenta una altra revista amb l’objectiu d’avançar en el coneixement sorgit de manera inesperada: Journal of Serendipitous and Unexpected Results.

5 comentaris

Filed under General, Recerca, Visions

Jo, preocupat per la grip A?

Doncs sí, benvolguts lectors. Sembla que a la majoria de vosaltres no us preocupa el més mínim la possibilitat d’agafar la grip nova aquest hivern. De fet, a mesura que ha passat el temps, el nivell d’alarma social ha anat baixant, i al meu entendre això es reflecteix també als resultats de l’enquesta que hem fet al blog.

Recordem que la pregunta que us plantejava era: Et preocupa l’avenç de la nova grip? Aquí teniu les vostres opinions:

  • Estic molt preocupat; cada dia m’espanten més les notícies: 13%
  • N’estic al dia, però no em treu la son: 19%
  • Se n’està fent un gra massa; hi ha problemes més greus i no se’n parla: 56%
  • Que hi ha una grip nova? I què té de diferent?: 13%

Com podeu veure, la majoria absoluta dels votants està a favor que en parlem menys i pensem en tots els altres problemes que hi ha. Hi estic bàsicament d’acord, així que procuraré no fer-me molt pesat amb la qüestió de la grip A, tot i que en encetar aquest blog pensava que en podríem treure més suc. Us remeto al post original sobre l’enquesta, on disposeu d’enllaços als webs del Ministeri de Sanitat i de l’OMS per seguir-ne l’evolució i les mesures preventives aconsellades. Igualment, em sembla interessant que feu una repassada als comentaris que hi ha al post, que van afavorir una mica de debat sobre el gran tema associat a la grip: la vacuna. I si, tot i no estar preocupats, voleu seguir al dia de les novetats que hi ha respecte al tema, aquí trobareu l’especial que hi dediquen al web d’El País.

Un dels virus responsables de la grip. Font: New Scientist

Representació d'un dels virus responsables de la grip. Font: New Scientist

Tot i això, aquest és un blog que pretén explicar coses. Permeteu-me doncs entrar en el perquè s’ha generat aquesta alarma ara, o fa uns anys amb la grip aviària que ens havia d’arribar del sud-est asiàtic (trobareu un especial que li va dedicar New Scientist en aquest enllaç, d’on he extret també la imatge de sobre).

Com deveu estar tips de sentir, el virus de la grip canvia cada any. És per aquest motiu que cada hivern cal fer campanyes de vacunació que ens permetin immunitzar-nos contra la soca majoritària. Aquests canvis es veuen sobretot a la coberta externa del virus, en els dos antígens fonamentals del virus identificables pel nostre sistema immunitari: l’hemaglutinina (a la imatge, les boletes de color turquesa) i la neuraminidasa (els cons vermells), que corresponen a la H i la N amb els que s’identifica la soca; per exemple, l’H1N1 actualment. De cadascuna d’elles n’hi ha diverses variants, i cada any n’hi ha una combinació més abundant, per a la qual es fabrica la vacuna.

Aquests virus tenen, però, dues altres característiques que els aporten gran variabilitat. Totes dues es basen en la genètica del virus:

  1. El seu material genètic és RNA, no pas DNA, un material que presenta més tendència a patir errors en replicar-se. És a dir, és un virus que muta amb gran facilitat (com el VIH, també un virus RNA).
  2. El seu genoma es compon de vuit fragments diferents (com mostren els diferents colors a la imatge). Això a priori no el fa més perillós. El problema apareix, però, quan una sola cèl·lula està infectada per dues soques diferents: en la construcció dels nous virus, poden apareixer combinacions noves amb fragments provinents de les dues variants.

Aquesta darrera característica, sobretot, és un dels temors dels viròlegs, sobretot quan es troben amb virus capaços de creuar la barrera de l’espècie. En general, tot i que diversos animals puguin patir la grip, cadascun està afectat per unes soques pròpies de la seva espècie. Ocasionalment, però, els virus poden afectar altres espècies per la seva variabilitat inherent. Això és el que s’ha vist en els dos casos que analitzem avui: la grip A, originalment coneguda com a grip porcina, i la gripa aviària de fa uns anys.

Arribats a aquest punt, la presència de soques d’orígens tan diferents en un únic animal pot donar lloc a un còctel d’allò més perillós. De fet, aquest era el motiu principal de preocupació amb l’H1N1: aparentment, la soca es compon d’una mescla de fragments derivats de virus porcins, humans i aviaris. Aquesta combinació unia dos factors preocupants: lalta infectivitat dels virus del porc (amb l’agreujant de poder afectar específicament l’ésser humà) + la forta agressivitat de les soques originades en les aus.

Afortunadament, les últimes notícies semblen indicar-nos que no cal patir. Coincideixo en que s’ha generat força alarma durant aquests mesos, però em sembla que pot ser una bona preparació pel que pugui venir. L’únic problema que veig en aquest estat de nervis col·lectiu, que ara ja va de baixada, és que davant de nous avisos ens passi com al conte d’en Pere i el llop. Pel que fa a la vacuna (i el Tamiflu, que torna a estar de moda aquests darrers dies), no cal trencar-s’hi gaire el cap: les farmacèutiques recuperaran ben bé la inversió.

Espero que, tot i no estar preocupats per la grip A, us hagi interessat el post. El seu principal avantatge és que val per qualsevol “nova grip”, així que quan d’aquí un temps ens tornem bojos amb l’H3 N8, per exemple, ja tindrem feina avançada.

PS: Una opinió novedosa, clarament contrària a com s’ha gestionat la situació, és la de la monja i metgessa Teresa Forcades, que va saltar a la fama fa uns 10 dies. A l’Avui trobareu l’enllaç al vídeo on parla sense embuts. Particularment, no he vist el vídeo (i per tant no n’opinaré), però sembla que la polèmica està servida…

Deixa un comentari

Filed under Enquestes, Medicina, Notícies