Tag Archives: regal

Dia de Reis al CERN

Els que seguiu iCIENTIFICats a Facebook i/o Twitter ja sabeu que un servidor va passar uns dies a Ginebra. Tot i que per mantenir la meva reputació us podria assegurar que ja entrava als meus plans visitar el CERN, us enganyaria. El cert és que fer un tomb per un dels centres de recerca més importants d’Europa només em va venir al cap en adonar-me que és l’estació terminal de la línia 14 del tramvia de la ciutat suïssa.

L’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (l’acrònim CERN ve del francès) va fundar-se el 1954, com una manera d’unir en un esforç comú l’Europa destrossada per la Segona Guerra Mundial. Des del primer moment es va plantejar instal·lar-ne la seu a Suïssa, país ben conegut per la seva neutralitat (i la seva xocolata). Des de llavors, i durant més de 50 anys, els seus gairebé 10.000 investigadors han intentat posar una mica més de llum sobre el món de la física de partícules.

El recorregut de l'LHC sota la frontera alpina. Els llums verds i vermells representen feixos de protons llançats en els dos sentits fins a xocar tot alliberant grans energies

Quan es parla del CERN, un té la sensació que tot és gegantí. El 2009 disposava d’un pressupost de 724 milions d’euros, aportats pels 20 països membres (Espanya n’és el cinquè contribuent, amb un 8,5% dels fons). Contè la màquina més gran del món, l’LHC (Large Hadron Collider, o Gran Col·lisionador d’Hadrons), un accelerador de partícules ubicat en un túnel de 27 km de longitud que travessa la frontera francosuïssa 100 metres per sota dels Alps. Des de la seva posada en marxa el 2009 s’hi generen feixos de protons (o d’ions de plom) que fan unes 11.000 voltes cada segon al túnel. Aquests feixos arriben a xocar amb una energia de 14 TeV, concentrada en tot just un parell de nanòmetres. Així es generen explosions que disparen leptons, muons, quarks i bosons diversos. Totes aquestes partícules es detecten als sensors dels quatre experiments que el CERN té en marxa ara mateix: ATLAS, ALICE, LHCb i CMS són els noms dels buscadors de l’arxifamós bosó de Higgs. Cada experiment recull les dades d’un detector al voltant dels carrils de l’accelerador; cadascun d’aquests detectors fa 40 metres de llarg i 25 d’alçada.

L'interior d'un dels detectors de l'LHC, amb imants basats en superconductors que necessiten temperatures prop del zero absolut per funcionar.

Podria continuar molta estona, però us aconsello que visiteu vosaltres mateixos el complet lloc web del CERN. O encara millor, que el veieu in situ. Perquè, efectivament, el pot visitar tothom qui vulgui a un preu molt interessant: totalment gratis!

Això és així perquè el CERN, a banda de fer recerca bàsica sobre física de partícules, generar noves aplicacions a partir de la seva feina (sabíeu que la intranet del CERN és l’origen d’Internet?) i unir els científics europeus i del món en una tasca conjunta, vol explicar a la gent què fa. Per aquest motiu, disposen d’un programa de comunicació al públic que a mi em sembla exemplar.

Per una banda, el visitant pot visitar dues exposicions obertes al públic pràcticament de manera ininterrompuda. La primera, Microcosm, es centra en explicar els fonaments de la física de partícules, les quatre forces que actuen a l’Univers i com s’aspira a poder unificar-les en una de sola gràcies a la Teoria del Tot. A partir d’aquí trobem una descripció dels quatre experiments (que abans esmentàvem) amb què es treballa a l’LHC i dels resultats que permetran confirmar (o refutar) el model estàndard en què la Física es basa actualment. En segon lloc, Universe of particles ens mostra algunes de les peces úniques del CERN (com ara l’article amb què va nèixer Internet o alguns sensors d’un antic accelerador) i com, realment, vivim en un món ple de partícules.

L'edifici que allotja l'ATLAS, únic experiment situat dins de Suïssa

A més a més, però, el CERN també ofereix la possibilitat d’una visita guiada per una part de les seves instal·lacions. Les places per assistir-hi són limitades (al voltant de 20 cada dia), però si us hi apunteu podreu veure un vídeo de la història del CERN i visitar l’edifici on s’ubica l’ATLAS. I tot això, en companyia d’un guia del centre mateix (des d’una investigadora a un administratiu). Tot i que vaig quedar un pèl decebut amb aquesta visita (segurament a causa de les altes expectatives), us aconsello no deixar-la passar.

Molt lícitament us podeu preguntar: i aquest per què ens explica tot això ara? Doncs perquè, a banda de fer-vos dentetes i animar-vos a conèixer el CERN, no em vaig oblidar de vosaltres.

Estimats lectors, aquí teniu el regal de Reis (tardà) d’iCIENTIFICats:

Una estoreta de ratolí i un imant gentilesa dels Reis d'iCIENTIFICats

Per agrair-vos la confiança (i la paciència amb la manca d’actualitzacions), sortejaré aquest detallet entre tots els que retwittegeu la foto a Twitter, hi cliqueu M’agrada al Facebook o comenteu el post aquí abans del 12 de febrer a les 23:59. A més a més, si el comentari al post inclou recomanacions sobre altres instal·lacions de recerca que puguem visitar, tindreu tres números al sorteig, que faré el 13 (o 14) de febrer. Llavors ja em posaré en contacte amb el guanyador per trobar la millor manera de fer-li arribar el premi.

Gràcies, doncs, per iCIENTIFICar-vos i fer millor el blog!

Anuncis

5 comentaris

Filed under Blog, Física, General, Recerca

Bon Nadal! El regal d’iCIENTIFICats

Molt Bon Nadal a tots, estimats lectors i lectores!

M’haureu de disculpar haver tingut el blog una mica oblidat aquests dies, però m’ha semblat que uns dies de vacances bé s’ho valien. Procuraré compensar-vos durant aquest Nadal, amb alguns posts i vídeos que tinc pendents.

I per començar, us porto el regal de Nadal d’iCIENTIFICats: l’entrada del blog al món 2.0 comença amb el nostre grup a Facebook. Ja podeu fer clic aquí per fer-vos-en membres! Aquesta serà una eina més per mantenir el contacte i permetre-us una major interacció amb el blog. També us agraïré que plantegeu preguntes i aporteu tot allò que la vostra curiositat (intacta XD) pugui trobar. Espero que, amb l’ajuda de tots, ens permeti continuar fent crèixer el blog duarnt molt de temps. Disfruteu-lo!

Deixa un comentari

Filed under Blog, General, Internet

El vostre retrat més fidel

Quan us mireu al mirall o en una fotografia, us heu preguntat mai com sou realment per dins? A les fotos tots procurem posar la millor cara possible, mostrar el millor somriure que la pasta de dents ens permet i semblar ben simpàtics. És a dir, que les fotos no ens mostren en general com som de veritat.

Això, però, s’ha acabat gràcies a una iniciativa que vaig descobrir fa uns dies. Es tracta de DNA11, una empresa amb seu a Ottawa (Canadà) que es dedica a fer retrats personalitzats a partir de mostres biològiques. Fonamentalment, oferexien tres tipus de productes: retrats d’ADN (i mini-retrats) [DNAPortraits], retrats d’empremta dactilar [FingerPrintPortraits] i retrats de petó [KissPortraits]. Podeu visitar el seu web aquí, i fer un cop d’ull a les diverses possibilitats que ofereixen per personalitzar l’obra d’art basada en els vostres secrets més íntims.

Els quadres que m’han cridat més l’atenció són, evidentment, els retrats d’ADN. L’empresa mateix explica com s’obtenen a l’apartat del web “La ciencia detrás del arte“. La tècnica que s’aplica és molt habitual als laboratoris de biologia molecular, i utilitza dos processos: la PCR (Reacció en Cadena de la Polimerasa) i l’electroforesi. La PCR és, en essència, una “fotocopiadora” d’ADN: a partir d’una petita quantitat d’ADN—obtingut en aquest cas de les cèl·lules de la boca—se n’aconsegueixen moltes còpies utilitzant una variant especial de la polimerasa, l’enzim (la màquina proteïnica) responsable de fer rèpliques de l’ADN també al nostre cos (més informació a la Wiki). L’electroforesi, en canvi, és senzillament un separador: gràcies a una corrent elèctrica, les mostres d’ADN amplificades (“fotocopiades”) es separen sobre un gel en fragments de diverses mides, essent els més petits els que més camí recorren (Wiki). Aquest gel es fotografia utilitzant llum ultraviolada, i aquestes imatges digitals són les que l’empresa tracta per fer els retrats.

Us deixo aquí una petita mostra d’alguns retrats, extrets directament de la galeria de l’empresa:

Galeria_DNA1

Galeria_DNA2

Galeria_DNA3

Des de DNA11 insisteixen que el procés és totalment segur i que cap tipus de dada sobre els clients i els seus gens arribaran a males mans. Un cop fet el retrat, la mostra biològica es destrueix de seguida, i les imatges es guarden durant sis mesos per si hi ha queixes. A banda, asseguren que res de la imatge resulta revelador, tret que el propi client sol·liciti que es ressalti algun aspecte dels seus gens en particular. Cal dir que, realment, sense un context o sense saber què busquem, la combinació de ratlles que es veu en els retrats no ens pot dir absolutament res del retratat.

Així doncs, ja ho sabeu: si voleu fer un regal original (i un pèl car, tot s’ha de dir) i totalment personal, només us cal obtenir una mostra de la boca del retratat i esperar si fa no fa un mes i mig. Heu pensat en algú per regalar-li? Coneixeu altres iniciatives semblants? Doncs apa, a comentar…

PS: Ah, sí, me’n vaig assabentar a través de TheOneRing.net. Allà expliquen que l’Elijah Wood (Frodo pels amics) ha deixat el seu ADN per fer una obra benèfica en col·laboració amb l’empresa.

Elijah_DNA

Quina de les bandes del seu retrat deu contenir el secret d'aquests ulls blaus?

3 comentaris

Filed under Biologia, Curiositats