Tag Archives: alzheimer

La navalla suïssa biològica

Gràcies a la seva versatilitat, fa més de 100 anys que la mosca de la fruita és protagonista de la recerca bàsica en ciències de la vida i de la salut

L’octubre de 2008, Sarah Palin es queixava dels diners que el seu govern dedica a “projectes que no tenen res a veure amb el bé públic”. I la candidata republicana a la vicepresidència dels EUA va exemplificar la seva postura, concretament, amb els fons federals destinats a la recerca amb la mosca de la fruita.

El nom d’aquests insectes, de tan sols 2 o 3 mil·límetres, prové del fet que se’ls sol trobar prop de fruita en fermentació, on ponen els ous. Tot i ser diminutes, aquestes mosques són una peça clau en molts laboratoris de biologia, fins al punt que Drosophila melanogaster (vet aquí el seu nom científic) ha estat essencial en tres premis Nobel en Medicina. La pregunta, doncs, és clara: què la fa tan especial?

Un exemplar de Drosophila melanogaster (Autor: André Karwath) (Font: Flickr)

Per a Florenci Serras, professor de Genètica a la Universitat de Barcelona (UB), Drosophila destaca perquè estudiar-ne els gens és més senzill que en altres organismes. A més a més, és un animal amb una estructura corporal molt ben coneguda —s’hi ha treballat durant més d’un segle— i que pot mantenir-se al laboratori a un cost molt assequible. Això fa que Drosophila s’utilitzi pràcticament en qualsevol camp de la biologia, des de l’estudi de poblacions fins a la neurobiologia, passant per l’ecologia, com apunta Joan Balanyà, membre també del Departament de Genètica de la UB. Pel que fa als èxits aconseguits amb Drosophila, Serras ressalta el seu paper bàsic en l’estudi del càncer, mentre que Balanyà subratlla la seva utilitat per “aclarir la base genètica de qualsevol fenomen”.

Diferents mutants de Drosophila melanogaster (Font: Wikipedia)

Juntament amb Montserrat Corominas, Serras lidera un laboratori on utilizen Drosophila per aprofundir en la “delicada” regulació de programes complexos com els del desenvolupament embrionari o la regeneració. En concret, els interessa la formació de les neurones fotoreceptores, que capten la llum als ulls caleidoscòpics d’aquestes mosques. La seva anàlisi els ha dut a identificar una sèrie de proteïnes, imprescindibles en aquest procés, que activen un mecanisme similar a la neurodegeneració. “Aquesta podria ser una contribució molt important per entendre les causes de l’Alzheimer”, afirma Serras. Per altra banda, el seu grup treballa en les reaccions d’un teixit quan en mor una part de les cèl·lules (com passa, per exemple, als infarts). Com que alguns teixits de Drosophila es poden reparar a partir de les cèl·lules supervivents, les mosques els permeten estudiar en detall els senyals necessaris per a la regeneració.

L’escalfament global és un altre camp on s’ha tret profit de Drosophila. L’equip de Balanyà ha dut a terme “un dels primers estudis que demostren l’impacte genètic del canvi climàtic”, com ell mateix el defineix. Per a fer-lo, han utilitzat una “cosina germana” de Drosophila melanogaster, la Drosophila subobscura. Els seus resultats demostren que, en aquests mosques, determinades inversions cromosòmiques (un fenomen pel qual els gens d’un cromosoma apareixen amb un ordre oposat a l’habitual) característiques d’ambients càlids apareixen cada vegada més sovint a les nostres latituds, i fins i tot en climes més freds.

Però aquesta història no s’acaba aquí: aquestes mosques prometen portar encara més d’una alegria en disciplines com l’evolució o la genètica del comportament, entre d’altres. I es que, tot i la seva mida reduïda, Drosophila continua sent la gran eina de la biologia.

——-

Aquest reportatge és el treball final del Taller de Redacció del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental organitzat per la Universitat Pompeu Fabra i l’Observatori de la Comunicació Científica.

Les declaracions de Sarah Palin que il·lustren l’inici del text es poden trobar a YouTube, juntament amb algunes respostes molt aclaridores.

Agraeixo als doctors Florenci Serras i Joan Balanyà, de la Universitat de Barcelona, la seva imprescindible col·laboració en aquest text. Sé que no hi he inclòs tot el que em van dir, però confio que es veuran reflectits en el que poden llegir aquí.

Per acabar, us deixo amb la imprescindible Biografía de una mosca que Juan José Millás va escriure per a El País Semanal fa cosa de tres anys. Al meu entendre, es tracta d’un text que converteix en apassionants uns fets d’alló més anodins, a banda d’una molt bona peça de divulgació.

I amb això, espero, iCIENTIFICats torna amb força. Us ha interessat el reportatge? Teniu suggeriments a fer? Voleu ampliar la informació sobre algun aspecte en concret? Aquest cop he variat una mica el format, cenyint-me a les exigències del Màster, i no he volgut afegir res més a l’original.

Espero els vostres comentaris després d’aquest temps d’absència, que procuraré que no s’allargui més. Benvinguts de nou, tot i que sé que molts no heu marxat.

Anuncis

3 comentaris

Filed under Biologia, Canvi climàtic, Recerca

VdlS – Un president contra l’Alzheimer

Tercera entrega del Vídeo de la Setmana! Aquest cop es tracta d’un reportatge d’allò més interessant del QuèQuiCom (aquí en teniu el web), programa de divulgació científica de Televisió de Catalunya, que podeu veure cada divendres a les 21:30 al 33.

Vodpod videos no longer available.

Suposant que no us funcioni el vídeo, el podeu trobar també al web del programa o al 3alacarta.

El reportatge va ser emès originalment el 17 de setembre de 2008. Fa poques setmanes, que va ser quan vaig poder gaudir-ne jo, el van reemetre després de rebre el premi Boehringer de Periodisme en Medicina. Després d’una introducció al voltant de la pèrdua de memòria vista per García Marquez, comença narrant com l’exPresident de la Generalitat (i alcalde olímpic) Pasqual Maragall [Wiki] s’enfronta al mal d’Alzheimer. A part del de Maragall, coneixem també el cas de Luis Dueñas, un enginyer que s’està sotmetent a una teràpia experimental. I, finalment,  ens expliquen quines són les línies de recerca actuals amb les que es treballa a Catalunya per al tractament de l’Alzheimer.

Comparació entre un cervell sa i un altre en un estat avançat de la malaltia

Trobo particularment interessant com el programa, partint de casos particulars, i sobretot el més mediàtic de Maragall, ens explica clarament l’estat de coses al voltant de l’Alzheimer. Podreu trobar tota la informació que vulgueu googlejant, però us deixo aquí els enllaços a la Wiki i a una monografia sobre la malaltia. Aquí només us diré que l’Alzheimer és provocat per l’acumulació de molècules del pèptid ß-amiloide. Aquests “grumolls” provoquen la mort de neurones individuals i, per extensió, de la xarxa que connecta amb elles. La malaltia afecta si fa no fa a un 1% de la població de 60 anys, i la proporció es duplica si fa no fa cada quatre anys. Fins ara, s’ha aconseguit identificar només un gen que està implicat en la malaltia (el de l’apolipoproteïna E), però s’espera que els nous xips d’ADN permetin identificar-ne d’altres que hi tenen un paper. Us recomano no perdre-us les explicacions, detallades i clares, del reportatge i els investigadors que hi han participat.

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall va anunciar que patia la malaltia l’octubre de 2007. Des que, com diu ell mateix, va “sortir de l’armari” s’ha convertit en una bandera per la lluita contra l’Alzheimer. Ha creat la Fundació Alzheimer Internacional (web aquí), dirigida pel Dr. Jordi Camí—responsable també del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)—amb la qual vol recaptar fons que es destinin a la recerca i permetin fer de Barcelona el punt de referència en la matèria. Si algú és capaç d’avançar més que ningú en aquest aspecte és Maragall, un personatge amb un carisma enorme, i un home que quan es posa una cosa entre cella i cella no para fins a aconseguir-la. Com a exemple d’això darrer, us recomano Un sueño en la cabeza, un article de Juan José Millás aparegut fa unes setmanes al País Semanal. Si us plau, NO DEIXEU DE LLEGIR-LO.

Tal i com es recalca al final del documental, no hem de perdre l’esperança, perquè la recerca no deixa d’avançar. Els tractaments s’aniran afinant i, un dia, guanyarem a l’alemany aquest que m’amaga les coses i ara no em recordo com es diu. Com deia aquell: Qué cabróóóón!!!

2 comentaris

Filed under Medicina, Recerca, Vídeo de la Setmana (VdlS)