Feu el processador de text més ecològic!

No recordo ben bé on en vaig sentir a parlar ara fa uns dies, però vaig pensar que parlar-vos d’una font ecològica podia ser una bona idea, més encara en aquests temps de preocupació pel planeta.

Avui en dia és habitual que els correus electrònics vagin acompanyats d’un advertiment perquè no els imprimim si no és estrictament necessari. Tot i que l’objectiu normalment és el de no malbaratar paper, d’aquesta manera també s’aconsegueix reduir la quantitat de tinta que s’utilitza. Si tenim en compte que els cartutxos i tòners són força perillosos per al medi ambient, l’estalvi de tinta és un avantatge afegit de reduir les impressions.

L’Ecofont és una manera d’anar un pas més enllà. Creada fa ja un temps per la companyia holandesa Spranq Creative Communications (web aquí), permet estalviar—segons l’empresa—fins a un 20% de la tinta necessària per a imprimir el mateix text amb qualsevol altra tipografia. Com veureu, la solució que plantegen és senzilla:

Tal i com expliquen ells mateixos al web del projecte, aquest ha estat el resultat de proves amb formes diverses. El més important era que es mantingués la llegibilitat del text, al mateix temps que es reduïa la despesa de tinta en imprimir. Quan es fa servir una mida més reduida i habitual (10 o 12 punts), els puntets blancs pràcticament no es veuen, però el text apareix una mica més borrós (tot i que llegible). Ho podeu veure a Un Blog Verde, on comentaven els resultats que s’obtenen amb l’Ecofont. En un altre blog similar (El Blog Verde) parlaven també d’altres iniciatives favorables al medi ambient, com la tinta de soja.

Si voleu, podeu descarregar la font gratuïtament al web. Proveu-la, i ja direu què us en sembla!

Un ‘nen’ de quatre anys ens ensenya a pensar

La setmana passada va arribar a Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra, un integrant d’un dels projectes més ambiciosos que hi ha actualment per entendre com funciona el cervell humà. Es tracta d’un nen de si fa no fa uns 4 anys, d’un metre d’alçada aproximadament, amb uns ulls enormes que farien bavejar qualsevol pare primerenc. I una dada més: costa 200.000 euros.

No us espanteu, per això. No és pas que la UPF hagi començat a comerciar amb criatures, sinó que han rebut un dels sis robots creats amb el suport i el finançament de la Unió Europea per a la recerca en el camp de la neurologia i la intel·ligència artificial. Aquests autòmates s’anomenen iCub i s’espera que ens ajudin a entendre el funcionament del cervell humà. Aquí el podeu saludar:

El projecte RobotCub és molt ambiciós, i de moment ja ha suposat una inversió de 8’5 milions d’euros per part de la Comissió Europea. La idea va nèixer a Itàlia el 2004, i compta amb la participació d’onze universitats de diversos països europeus, a banda d’alguns socis a l’altra banda de l’Atlàntic. Giulio Sandini, de l’Institut Itàlia de Tecnologia (IIT), explica el senzill punt de partida del projecte:

La neurociència aporta cada dia més proves que el processament visual i motor, i la manipulació en particular, són crucials per al desenvolupament de les funcions cognitives superiors, inclosos el comportament social i el llenguatge.

Així doncs, el seu equip va començar a treballar en la creació d’un robot que fos capaç d’aprendre de la mateixa manera que ho fa un nen petit (vet aquí el motiu de l’aspecte angelical de l’iCub). Una notícia recollida a Nature (podeu descarregar-la aquí a través de RapidShare) explica el procés. L’article és molt interessant i val la pena llegir-lo, però pels més mandrosos en faig un resum a continuació. A partir d’una mà que fos el més similar possible a una mà humana, van desenvolupar la resta del cos. Primer van proporcionar uns “sentits” al robot (fonamentalment vista i tacte) i després van començar a treballar en l’aspecte més important: el cervell. L’equip italià va crear un algoritme que treballa a tres nivells i que imita les funcions i capacitats del cervell d’un recent nascut: reconèixer una cara com a humana, diferenciar objectes sobre el fons… A partir d’aquí, l’iCub (els iCubs) haurà d’aprendre de la mateixa manera que ho fa un nen.

Aquest és justament l’aspecte més interessant del projecte, i també on entra la UPF. Per tal de poder anar millorant progressivament les capacitats del cervell de l’iCub, tot està programat en codi obert. Això permetrà als diversos grups que treballin amb els iCub anar incorporant les seves descobertes sobre la base del que han fet tots els altres. A més a més, es podrà crear una espècie d’estàndard en l’estudi del cervell, la qual cosa afavorirà la replicació i comprovació dels experiments.

L'iCub demostra les seves habilitats

Amb aquest objectiu d’imitar la manera d’aprendre del cervell, el projecte RobotCub ha distribuit gratuitament els sis primers iCub a sis grups de tota Europa, seleccionats entre tots aquells que havien presentat un projecte de recerca centrat en el petit robot. L’SPECS (Synthetic, Perceptive, Emotive and Cognitive Systems group; web aquí) de l’Institut Universitari Audiovisual de la Pompeu i dirigit pel Dr. Paul Verschure és un dels grups que pot començar a treballar ja amb l’iCub. La notícia de l’arribada a Barcelona d’aquest robot la va recollir El Periódico. També TV3 se’n va fer ressò en aquest vídeo. Com destaca el Dr. Verschure, és pràcticament impossible entendre el funcionament del cervell si no es té en compte el cos gràcies al qual interacciona amb el món. El seu grup intentarà implantar el model electrònic de cerebel amb el qual treballen habitualment en el cos del seu nou membre, perquè aquesta part de l’encèfal és fonamental per al control del moviment.

Els resultats que obtinguin amb el seu treball s’uniran als de la resta de grups que ja han començat a treballar amb els iCub i els que ho faran en el futur, gràcies al model de codi obert amb el que funciona el projecte. Tots els científics implicats creuen que els avenços que es duguin a terme en la comprensió de com funcionen els cervells electrònics ens serviran per comprendre millor com funciona, i com reparar, el nostre propi cervell.