Un resultat negatiu també és un resultat

La idea resulta lògica, oi? Un resultat sempre és un resultat, sigui positiu o negatiu. Doncs això tan obvi no sempre es veu així al “mundillo” de la Ciència. Per entendre-ho, però, abans cal explicar com funciona aquest món:

La Ciència o, més ben dit, la ciència acadèmica, gira al voltant d’un element principal: les publicacions. Si tu publiques (si el teu grup publica), és més senzill aconseguir diners per investigar, guanyes prestigi, el teu currículum millora i pots optar a millors llocs de feina… Tot això afavoreix que continuïs publicant, i així el cicle torna a començar. El mecanisme és senzill, oi? Bé, doncs, avancem.

La Ciència gira al voltant dels papers (articles científics): llegir-ne buscant idees i publicar-ne com més millor

I què es publica? La resposta lògica (i correcta): els resultats de la recerca. I en aquest punt és on hem de posar-hi un “Sí, però…

, es cert que els científics publiquen els resultats de la recerca que han fet. Però en la immensa majoria de casos NO publiquen (no sé si dir publiquem) tots els resultats, sinó només aquells que els donen la raó, els que confirmen la seva hipòtesi. I això per què ho fan? Volen amagar-nos alguna cosa? No, és clar: senzillament no es dóna valor als resultats negatius.

Des del meu punt de vista (i tinc la sensació que no sóc l’únic que pensa així) aquest és el gran problema de la publicació científica avui en dia. I és un problema perquè—al meu entendre—alenteix la Ciència. El fet que els resultats negatius no es publiquin els converteix en invisibles i, per tant, es repeteixen una vegada i una altra en laboratoris de tot el món… sense ni tan sols saber-ho!

Parleu amb qualsevol persona que es dediqui a la ciència professionalment, i us podrà dir com n’és de frustrant que un experiment “no surti“. Moltes vegades aquest experiment significa setmanes o mesos de feina, seguir protocols estrictament per no ometre’n cap pas, allargar les jornades al laboratori perquè entre pas i pas del protocol has d’esperar un parell d’hores… i creuar els dits perquè, després de tot aquest esforç, el resultat sigui justament el que esperes. I no. El coi d’experiment no surt com esperaves.

Toca repetir-lo. Si hi ha sort, podràs reprendre’l en algun punt intermig del procés; si no n’hi ha, doncs tornem-hi des del principi. Probablement, la repetició no servirà de res. Llavors és el moment de repassar tot el protocol per comprovar que no has comés cap error: sí, el material era el necessari i tenia la qualitat necessària; no, no m’he saltat cap pas; sí, és clar que la màquina estava endollada… Com és lògic, a vegades apareixeran errors humans, o algun reactiu fet malbé, que hi donaran una explicació. Però altres cops, l’experiment no surt per la senzilla raó que no pot sortir: la hipòtesi era errònia o, com a mínim, no es pot demostrar amb aquell procediment concret.

L'autèntic dia a dia del laboratori?

Tot aquest procés, l’acurada feinada de l’abnegat treballador de la Ciència, no sortirà mai a la llum. I, encara pitjor, és possible (fins i tot probable) que algú de l’altra punta del planeta  es trobi en la mateixa situació i tampoc ho expliqui. L’error (o més ben dit, el plantejament lògic però erroni) es pot repetir així ad infinitum. Em sembla que estareu d’acord que això és un problema, i més quan aquests experiments costen calés (sobretot calés públics).

Les raons per no publicar els resultats negatius són diverses, i aquí us en proposo unes quantes, però estic segur que entre tots en podem trobar més:

  • Un resultat negatiu pot servir per desmuntar altres resultats. En general, la ciència es basa en aportar arguments que recolzen una hipòtesi. Els resultats contraris poden contribuir a desfer aquells que suporten la hipòtesi; però també és possible que, simplement, aquell experiment en concret no sigui el més adequat per provar una determinada idea. Sigui com sigui, fins i tot si l’investigador ha errat en la seva hipòtesi (equivocar-se és, en bona part, la base del progrés científic), seria bo anunciar els resultats negatius, ja que això serà útil a tots aquells que treballen en el mateix camp.
  • Un resultat negatiu no ven. Tant en revistes científiques com als mitjans de comunicació es dóna valor al fet que A demostri B (i no al contrari), i es pensa en l’avenç pràctic que això pot suposar. El resultat negatiu no suposa fer un pas endavant, sinó quedar-nos on érem. Des del meu punt de vista, però, es pot convertir en un pas al cantó per seguir avançant per un camí paral·lel. Això sí, aquesta idea no sembla massa estesa entre els implicats en la publicació científica…
  • Un resultat negatiu no es pot demostrar. Tècnicament, no hi ha manera d’estar segur que un resultat és negatiu. Molts possibles errors poden fer que un resultat positiu es torci. En canvi, un cop tens el resultat positiu, ja està clar que ho has fet tot bé (de fet, cal replicar-lo independentment, però el més difícil ja està fet). És clar que, amb la demostració del negatiu, tot és posar-s’hi:

El repte de demostrar un negatiu (PhD Comics by Jorge Cham)

Tot i aquests inconvenients, hi ha qui “s’atreveix” a oferir un lloc on publicar aquests resultats negatius: dos exemples que he trobat (més ben dit, que m’han trobat) són Journal of Negative Results – Ecology and Evolutionary Biology i Journal of Negative Results in Biomedicine. Aquesta darrera revista es presenta com un lloc on es promou “la discussió de resultats inesperats, controvertits, provocatius o negatius en el context dels principis [científics] actuals”.

Em sembla que aquestes iniciatives són essencials per afavorir la publicació de molts d’aquells resultats que són importants i que, d’un altra manera, es quedarien al tinter, fet que acaba provocant la repetició absurda d’experiments.

Espero que aquests temes més relacionats amb el món acadèmic us semblin atraients, i confio sobretot que aquells que fan vida al laboratori ho trobin interessant i vulguin aportar-nos també la seva visió de la qüestió. I per obrir el debat, us llenço unes quantes preguntes: Penseu que cal publicar els resultats negatius? Us estalviaria feina i “patiment”? Publicaríeu en revistes com les citades, fins i tot si el factor d’impacte no és gaire elevat? Espero  les vostres respostes i que comencem un bon debat.

PD: Preparant aquest post, vaig trobar un altre blog on també es tracta aquesta qüestió. De fet, és d’on he tret una de les imatges de més amunt; allà també es presenta una altra revista amb l’objectiu d’avançar en el coneixement sorgit de manera inesperada: Journal of Serendipitous and Unexpected Results.

Anuncis

5 comentaris

Filed under General, Recerca, Visions

5 responses to “Un resultat negatiu també és un resultat

  1. Anna

    Hola.
    Bé, jo no sóc científica i no sé fins a quin punt puc opinar amb objectivitat sobre aquest tema (o més ben dit, no sé fins a quin punt és valorable per aquells que esteu de ple en la comunitat científica la meva opinió), però m’ha interessant molt el post i hi volia dir la meva.
    Sobre els resultats negatius, hi havia pensat alguna vegada, però és d’aquelles coses que et passa el cap en algun moment però acabes sense fer-ni cas.
    Realment jo sí que crec important publicar resultats negatius, i crec que se’n poden extreure tant bones conclusions com dels positius, fins i tot més. Això ho dic perquè pel poc que conec del camp, la majoria d’hipòtesis que es fan per treure una conclusió d’un experiment o estudi, o com en vulgueu dir, sempre acaben tenint un punt erroni, que fa que no siguin “aptes per a publicació”, però és que és precisament aquest “error” el que beneficia. Com molt acertadament dius Xavi, trobo que “els negatius” estalviarien temps i diners entre moltes altres coses.
    Aquest continu assaig-error és en realitat el que fa avançar totes les ciències, no tant ciències, d’aquest món. M’explicaré: un enginyer no pot saber fins a quin punt és eficaç un material fins que no detecta en què falla, per què és negatiu; que algú no es trobi millor després d’un tractament ajuda a saber a un professional de la salut que s’ha equivocat en el tractament, o en la hipòtesi, però aquell NO és necessari.

    Espero haver fet entendre el que pensava; a vegades és complicat expressar-se correctament.

    • icientificats

      Hola Anna.
      Com bé dius, la clau és que aquests resultats també porten a conclusions importants, a banda de l’estalvi. Sobre el que apuntes dels materials, sí que se’n sol publicar quin és el “límit” (per exemple, quant es pot deformar). En el cas dels metges, però, realment es publica molt poc dels tractaments que no funcionen (o això, com a molt, es coneix internament).
      I, per acabar, sobre la teva objectivitat: aquí no en vull gens ni mica, vull tanta subjectivitat i opinió com sigui possible :-P.

  2. Jordi

    Recolzo totalment el post Xavi! I com a investigador de “laboratori” penso que seria de molta ajuda que hi haguessin més revistes dedicades a publicar els “no-resultats”. Així, segurament, molts de nosaltres no hauríem perdut hores i hores al laboratori.

  3. Núria

    Estic completament d’acord amb el post. El món de la ciència sempre s’ha considerat un món de progrés, d’evolució. Tots sabem que el què ens fa créixer com a persones són tan les experiències positives com les negatives… i la ciència no hauria de ser l’excepció. Fent una mini-aportació clínica, en un hospital, quan es proposa un assaig clínic, aquest ha de ser aprovat per el Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC). Un dels punts que el CEIC exigeix al promotor de l’assaig clínic, és que HA de publicar els resultats de l’assaig, tant si són positius com negatius. Ja tenim un petit pas fet!

    • icientificats

      Hola Núria, i benvinguda.

      Està bé aquest apunt que aportes específicament sobre l’obligació de publicar qualsevol resultat. Ho trobo molt i molt lògic: si ja ens plantegem la problemàtica econòmica de repetir experiments quan ja podríem saber que no ens donaran cap resultat, no cal dir que el fet que un determinat fàrmac no funciona s’ha de fer saber per una simple raó de salut pública.

      A veure si, com tu dius, aquest és només un pas dels que hem de fer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s