Saber d’on venim és una d’aquelles clàssiques preguntes que intentem respondre per donar sentit a la nostra vida. Volem saber quin és el nostre origen per entendre cap on ens dirigim. I per això ens cal arribar al principi…
“Bereshit és la primera paraula de la primera línia del primer paràgraf del primer llibre de la Bíblia”. I aquest és l’inici que Jorge Wagensberg (director de l’àrea de ciència de la Fundació la Caixa i del CosmoCaixa) i el “bombollòleg” Pep Bou ens proposen a Bereshit: La història més bella del cosmos, que fins aquest darrer diumenge s’ha pogut veure a Barcelona en el marc del festival Grec 2010.
Després d’un pròleg que demostra la immensitat de l’Univers i, al mateix temps, com en són de petits i nombrosos els àtoms que el formen, comença l’espectacle. I aquest es planteja com una conferència del divulgador científic, que ens explica de quina manera hem arribat fins aquí, partint des d’un Big Bang que—atenció a l’spoiler—no va ser ni Big ni Bang, perquè l’Univers naixent no ho permetia. El paper del mag de les bombolles és, en aquesta conferència, el del Powerpoint (o, com diu Wagensberg, BOUerpoint) que aporta el suport visual a les explicacions de l’expert.
La ponència es divideix en tres parts. La primera es centra en explicar què és una bombolla (sempre cal respondre les preguntes bàsiques en primer lloc) i la física en què es basa. La segona gira al voltant d’unes quantes de les lleis més importants de la Natura, entre les quals la gravetat o el principi de conservació del moment cinètic. I la tercera és la que, ara sí, ens porta de viatge per la història més bella del cosmos, partint del Big Bang i fins arribar a la cultura humana, representada per… un ou ferrat!
La Lluna, en la versió de Wagensberg i Bou
Val a dir, però, que la divisió entre les tres parts no és sempre clara. Afortunadament. Si fos així, l’espectacle podria ser una pura classe de física teòrica en les seves dues primeres parts. Tot i que això no és necessàriament dolent, el públic en general no en sol ser massa amant. En canvi, sempre hi ha temes de la tercera part que es van “colant” enmig de les altres. I així veurem com la conservació del moment cinètic de la qual us parlava explica el perquè de l’anell de Saturn, però també el gir dels planetes al voltant del Sol o l’aspecte “pla” de la Via Làctia.
El fet de treballar amb una matèria tan volàtil com les bombolles, a més, fa que aquesta conferència sigui diferent cada dia. Això exigeix que els protagonistes mostrin contínuament les seves habilitats: Bou, la constància i tossuderia per ensenyar-nos el que ens estan explicant, Wagensberg, una gran capacitat d’improvisació pròpia de l’orador, i tots dos, una fina ironia per punxar l’altre quan falla. Les bombolles, molt volubles però amb certes limitacions, són també les responsables que no tinguem una història com a tal, sinó una col·lecció de moments importants—i altres que no ho són tant—en aquest llarg camí que ens expliquen. Aquest és l’aspecte que particularment em va decebre més, ja que jo esperava un conte més complet i rodó, però la màgia que traspuen les bombolles (i que, per tant, traspua aquesta bella història del cosmos) compensa clarament aquest punt dèbil.
Per últim, només assenyalar que és un espectacle molt recomanable per a tots els públics. Els molts nens (de totes les edats) que hi havia a l’Institut del Teatre estaven bocabadats i s’ho van passar pipa. I us puc dir que els més grans també ens ho vam passar com nens!
PD: Sí, sí, sento les vostres queixes, i estic d’acord amb vosaltres que segurament hagués estat millor que us avisés abans d’aquest espectacle. La qüestió és que no em volia arriscar a recomanar-vos res sense haver-ho tastat abans en persona. Ara que ja ho coneixeu, doncs, esteu atents per tal de trobar-lo a la vostra cartellera teatral més propera (de moment, ha passat ja pel Temporada Alta de Girona, a banda del Grec) i prepareu-vos per passar-vos-ho bé.
Per compensar l’avís tardà, us deixo amb un vídeo que recull alguns moments de l’obra. Segur que mai havíeu vist l’anell de Saturn així…
I ja posats, un parell de preguntes: Coneixeu altres espectacles així? Els heu vist? Què us han semblat? Evidentment, la darrera pregunta també és vàlida si heu vist ja Bereshit…
iCIENTIFICats 