PowerBalance i derivats: el braçalet miraculós

Probablement ja n’heu sentit a parlar, sobretot si sou gent que manteniu una certa continuïtat en la pràctica esportiva. La novetat per millorar els vostres resultats és el braçalet PowerBalance. Us trobareu més forts, més flexibles, més equilibrats… i sense donar positiu en un control antidòping! Ja fa uns mesos que es pot trobar aquest prodigi de la tecnologia humana a les botigues, fonamentalment d’esports. Fins i tot és possible que ja en tingueu una, i esteu sentint els seus beneficiosos efectes a la vostra vida diària, perquè a més de les virtuts ja comentades, redueix l’estrès i us permet descansar millor a les nits. Que no en teniu una? Doncs correu a comprar-la!

La polsera que us farà unes autèntiques "bèsties pardes".

Dit això, voldria afegir que aquest post es pot subtitular com:

…o com utilitzar la ciència per enredar el personal.

Espero que ningú s’hagi sentit ofès per la ironia que pretenia donar al primer paràgraf (també és possible que la pretesa ironia no hagi quedat clara). De fet, he de reconèixer que, fa unes setmanes, jo vaig ser un més dels enredats per les bondats d’aquesta polsera que ens promet una millora de les nostres capacitats físiques només de posar-nos-la. Per sort, la polsera que jo vaig provar me la van deixar per veure’n els efectes, i no vaig perdre els 35 € que costa.

Els creadors d’aquesta presa de pèl (perquè no té un altre nom) asseguren que l’holograma que hi ha al braçalet conté una freqüència que entra en ressonància amb les freqüències naturals del nostre cos. Segons ells, les propietats físico-químiques i elèctriques de les nostres cèl·lules els permeten generar un camp d’energia al nostre voltant, que es veu alterat constantment per la p0l·lució, una alimentació inadequada o l’estrès de la vida diària. Col·locant l’holograma del braçalet dins d’aquest camp energètic (el límit es situa en els 5 cm al voltant del vostre cos “serrano”), s’aconsegueix recuperar l’equilibri d’aquesta freqüència natural i fer que les cèl·lules tornin a treballar al màxim de les seves capacitats.

Oi que dit així sembla molt científic i totalment demostrat? Doncs no, l’estafa ho continua sent. Ja ho sabeu: la mona, aunque se vista de seda… Els fabricants ens ho disfressen molt bé, i intenten enlluernar-nos amb un vocabulari científic elaborat i amb un dels grans mites que hem importat d’Orient: els camps d’energia. Les fal·làcies que s’arriben a inventar per vendre el producte són moltes i molt grosses. Ho podeu comprovar en aquest post fantàstic de La Ciencia y sus Demonios, un blog dedicat a desmuntar les mentides disfressades amb credibilitat científica (a les quals podem haver caigut tots algun cop; jo, sí, ho admeto). És un article molt complet i ben argumentat, on s’explica molt bé què és una freqüència, com no pot servir de cap manera pel que pretenen aquests venedors de fum, i parlen una mica de les energies i freqüències amb les que a vegades treballa el nostre organisme, bastant allunyades del camp energètic que en teoria ens envolta. També Josep Català, doctor en Biologia, deixava clara la inutilitat del braçalet miraculós en una entrevista recent al Versió RAC1 de Toni Clapés i companyia.

Encara és hora que algú localitzi el nostre camp d'energia, la nostra aura...

La qüestió és, però, que alguna gent afirma que els funciona.  Llavors, ens podem plantejar: si a la gent li serveix, és realment un problema que ens estiguin enredant amb paraules boniques però buides? La meva resposta és que no és dolent, però tampoc és ètic. A ningú li agrada que l’enganyin, i jo m’hi he sentit. Per aquells que no es sentin enganyats, cal pensar que confiar més en les seves possibilitats gràcies a aquest complement els pot causar lesions. Potser és anar una mica lluny, però cal que la gent sigui conscient que el braçalet no els aporta realment cap millora en l’aspecte purament físic.

Així doncs, els millors resultats físics són il·lusoris. Però a mi mateix, en provar-la, em va semblar que guanyava equilibri i, en algun cas, també força (en canvi, es veu que la meva manca de flexibilitat ja no té remei). La resposta a aquesta contradicció aparent probablement es troba en una expressió que ja deveu haver sentit alguna vegada: l’efecte placebo. En general, aquest concepte s’aplica en medicina, on un placebo és tot aquell tractament que s’administra com si fos un medicament, però que no presenta una capacitat curativa real més enllà de l’efecte psicològic que pugui tenir en la persona que el pren.

"¿Por qué no elegí la pastilla azul?" Sabem realment que la pastilla vermella era més efectiva que no pas la pastilla blava per desconnectar-se de Matrix i entrar al món real? O potser només és un placebo?

La seva importància és cabdal en els assajos clínics de qualsevol nova medicació. En alguna etapa del procés, la teràpia nova ha de demostrar que és més efectiva que un placebo qualsevol, de manera que suposi una millora física real. Per tal de garantir que un malalt no pugui “autoconvèncer-se” de l’efectivitat del medicament nou és imprescindible que desconegui si pren realment el medicament o el placebo. Només així es pot comprovar l’autèntic efecte del nou fàrmac. Idealment, per aconseguir els millors resultats, ni els metges ni altres implicats haurien de conèixer quins pacients estan essent realment medicats i quins no; aquests són els assajos que es coneixen amb el nom de “doble cec”. Podeu complementar la informació a la Wiki (o a la molt completa versió in English).

La importància de l’efecte placebo en aquest cas concret es demostra en aquest estudi publicat al blog sobre salut esportiva Me Necesitas. Tot i que el mateix autor (un fisioterapeuta i llicenciat en INEF) reconeix que és només un resultat preliminar i sense conclusions totalment científiques, almenys planteja un disseny experimental vàlid i que pot ser una demostració de l’autèntic efecte de l’holograma i les seves freqüències. Només això per si sol ja li dóna més validesa i fiabilitat que no pas les meves sensacions de ser més fort, ràpid, flexible… provocades només perquè JO ESTAVA CONVENÇUT que el braçalet tenia aquest efecte.

Ara ja sabem del cert que, si volem millorar el nostre rendiment físic, la polsereta i els sus hologrames no ens serviran., per més que s’esforcin a vendre’ls ben vestidets de ciència i paraules altisonants. Definitivament, necessito una mica de gimnàs…

Anuncis

11 comentaris

Filed under Curiositats, Pseudociència

11 responses to “PowerBalance i derivats: el braçalet miraculós

  1. jordi

    Fa un temps vaig llegir un article sobre l’efecte placebo, on s’explicava que en alguns casos l’autoconvenciment de pacients arribava a curarlos d’enfermetats sense haber rebut realment cap tractament! tambe remarcaven el fet de crear un ambient favorable als pacients amb enfermetats amb un tractament dificil (com el cancer) perque aquest sigui mes eficaç i els resultats eren esperançadors, ja que si a un pacient li deien de primeres que encara que fos dificil s’en podia sortir, i amb un suport continu (sobretot psicologic) es recuperaven molt mes la ràpid que d’altres pacients. Us enrecordeu de la película Patch Adams? doncs aixo volien dir, que en un tractament médic ajudava molt un ambient de confiança i suport psicologic.
    Be, i parlant de coses interesants, qui vol una pulsera d’aquestes? si comprem en grup segur que ens fan preu!! 😉

    • icientificats

      Totalment d’acord amb la importància de la positivitat per tal que un tractament funcioni. No és una assegurança, però sí que ajuda, i permet que la persona millori. No he vist Patch Adams, però pel que en conec va justament per aquí (el Robin Williams fent de pallasso amb malalts, no?). Els mecanismes no estan clars, i de fet pot ser un tema molt interessant; en prenc nota.
      El que voldria remarcar, però, és que amb els tractaments no t’enganya ningú: et diuen que t’has de prendre un medicament que té uns certs efectes, i és veritat. Tot el que tu hi poses de positiu ajuda després, però la base ja hi és. El problema aquí és que el braçalet no té cap efecte, és només un tros de plàstic amb el que et prenen el pèl.

  2. ziri

    Fantàstic article Xavi! Compartit al gReader per divulgar-lo 🙂 . La meva germana i el meu cunyat es van comprar un braçalet cadascun, però quan me’l van deixar provar no vaig sentir cap efecte XD . Però la meva germana diu que li va fantàstic, així que si li serveix i no li fa res pagar lo que costa, doncs allà ella…

    • icientificats

      Gràcies! Tota la publicitat va bé 🙂 És veritat que si algú vol pagar, allà ell. Físicament no li farà cap mal, però a la butxaca…

  3. Anna

    Feia molts dies que no et comentava germanet, però ja saps que sempre vaig molt ocupada XD
    En fi, anem al tema. Gran article i molt ben explicat; m’ha agradat molt, de debó.
    I bé, respecte al que comentes de l’efecte placebo, i del que diu el Jordi també, doncs sí, realment dóna per a un bon article. Òbviament tota actitud positiva d’un pacient front a la seva malaltia és benficiosa per a ell i la seva recuperació. No deixa de sorprendre’m com, la nostra ment, influeix en tot alló que fem. Però és clar, tampoc podem perdre de vista les endorfines, la “nostra droga”, secretada en major quantitat quan estem alegres, i pal·liatiu del dolor natural.

  4. icientificats

    Us deixo aquí un enllaç que acabo de trobar a Ciencia Kanija sobre la importància del placebo: http://bit.ly/a9FeXM. Em sembla particularment oportú, i no fa més que demostrar la importància de creure’ns que un tractament ens farà efecte perquè sigui efectivament així.
    Els mecanismess, com déiem, no són del tot clars encara, però les endorfines (com a punta l’Anna) em semblen unes bones candidates, si més no en part del procès.
    Un bon complement, l’enllaç, oi?

  5. Albert

    Jo que vinc de les ciències socials, poc puc opinar sobre l’efecte placebo i les endorfines, però des de la psicologia social també es va descobrir l’efecte de les “dissonàncies cognitives” i com les regulem per a mantenir la coherència interna i l’autoestima. Que vol dir? així explicat ràpidament i malament, la disonància cognitiva és un xoc entre dos pensaments, per exemple fumo però penso que és dolent per la meva salut. En un experiment, dos grups de persones van dur a terme una tasca aborridusima, després se’ls hi va demanar de convençer a un altre grup de persones de fer la tasca a canvi de rebre diners. Un grup rebia 1 dollar, l l’altre 100 Dollars per enganyar els altres. Per tant, experimentarien una dissonància ja que havien d’enganyar els altres. “Havia fet una tasca aborrida” contra “havia de dir als altres que la tasca era bona”.

    Després enquestats sobre la tasca aborrida, les persones que cobraven un dollar valoraven finalment millor la tasca aborrida que havien fet. preferien pensar que la tasca era bona abans d’acceptar que havien estat tant rucs de fer una tasca aborrida per 1 dollar, mentre que els que cobraven 100 dollar, els 100 dollars ja els hi servia de justificació, no tenien aquest problema amb l’autoestima. Per tant, aplicat al braçalet, la nostra autoestima ens és tant important que preferim pensar que funciona i arribem a l’autoengany inconcient abans d’haver d’acceptar el xoc que ens podría produir que som tant idiotes que ens hem gastat 35 euros en una cosa inútil. També, està comprovat que a Broadway quan van pujar el preu de les entrades pel mateix espectacle, la gent aplaudia amb més força… o pensem com alguns fumadors arriben a justificar de la manera més idiota possible que el cancer de pulmó només afecta a alguns, que amb 7 cigarrets al dia no passa res, si fumo tabac de liar serà menys dolent, el light pot ser em fa menys mal etc…
    Una mica més d’informació sobre el tema:
    http://en.wikipedia.org/wiki/Cognitive_dissonance

  6. albert

    Hola,

    Deixo aquest article sobre neurociències i dissonància cognitiva que crec que podría ser del vostre interès.

    http://vincentvanveen.net/Documents/van_Veen_NatureNeuro_2009.pdf

    Trobo que una explicació per al tema del braçalet més plausible que l’efecte placebo és la dissonància cognitiva, perquè així a primera vista es comprova que els qui el compren hi creuen però si te’l deixen provar i no l’has comprat no sents cap efecte.

    • icientificats

      Albert, benvingut als comentaris! Moltes gràcies per les dues aportacions. A l’espera de mirar-me els links amb una mica més de calma, m’agrada l’explicació que aportes. No coneixia el fenomen, així que procuraré assabentar-me’n una mica més.
      Acabo de penjar un nou post que crec que t’interessarà…

  7. Retroenllaç: La Vanguardia – Entrevista a Daniel Closa: Ni el frío resfría ni el alcohol combate la resaca: ¡mitos! « iCIENTIFICats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s