Monthly Archives: febrer 2010

Fum de tercera mà: what is it?

Third-hand smoke, a risk not at first sight

The description of new toxic products derived from tobacco smoke reveals an unknown threat for health

Although a smoker and the smoke of his cigarettes have already left the room you have just entered, your health is still menaced by third-hand smoke.

The risks of first-hand smoke (inhaled by smokers) and second-hand smoke (inhaled by passive smokers) have been known for a long time. Society in general and smokers in particular have grown more and more aware of their harmful effects. For instance, in their own households, smokers and non-smokers alike generally protect their children from direct exposure to smoke.

However, third-hand smoke does not seem to cause the same concern. It is possible that this is due to the fact that it cannot be seen, as opposed to the cases previously mentioned. In spite of this, it can even be more dangerous: apart from being inhaled, the chemicals that form third-hand smoke can be ingested or absorbed through skin.

The expression ‘third-hand smoke’ was first used by researchers at Harvard University in 2009. They coined the term to refer to the wide range of products that remain in the environment once tobacco smoke has disappeared. In a study published recently, the concept was further extended. Research led by members of Berkeley University proved that nicotine—which easily adheres to multiple surfaces—reacts with nitrous acid present in the air, thus generating nitrosamines.

Some nitrosamines are present in tobacco smoke itself, but researchers have demonstrated that exposure to nitrous acid causes a 10-fold increase in their concentration. Just like many of the other chemicals that form cigarette smoke, nitrosamines are carcinogenic, but their effect has not been quantified yet.

These compounds cling to hair and clothes, cushions, carpets… Therefore children, who may crawl over surfaces where these products settle, are most exposed to the risks associated with third-hand smoke. The only safe way to avoid hazards due to third-hand smoke is quitting smoking, as ventilation is not an effective method to get rid of its toxic products.

Apart from actions undertaken individually, reducing the citizens’ exposure to tobacco is a major concern for governments too. After Ireland first applied a smoking ban in 2004, several countries followed suit to different extents. These recent findings may provide a new argument for the application of stronger anti-smoking regulations in public areas.

—————————

Benvolguts lectors, si us plau disculpeu-me el retard en actualitzar. Les dues darreres han estat unes setmanes mogudetes. En bona part, la causa ha estat aquest text. Si m’ho permeteu, us el deixo en anglès…

Tenint en compte que a Andorra estem en plena recollida de signatures per a impulsar una llei anti-tabac als espais públics (aquí teniu la causa al Facebook) he pensat que l’article ens podia portar tots a reflexionar una mica més sobre els perills no tan evidents del fum del tabac: el “fum de tercera mà”.

Perquè us en feu una idea, podeu consultar a la Wiki quina és la legislació actual pel que fa al tabac a diversos països. També hi trobareu la llegenda del mapa següent:

Si us interessa el tema, digueu-ho als comentaris i us puc passar alguns enllaços interessants amb més informació. I ja que parlem de comentaris: Com veieu la qüestió de la legislació anti-tabac? Esteu d’acord amb la iniciativa andorrana? I amb l’enduriment de la llei a Espanya, que pel meu gust està trigant massa?

Anuncis

8 comentaris

Filed under Medicina, Política, Recerca

PowerBalance i derivats: el braçalet miraculós

Probablement ja n’heu sentit a parlar, sobretot si sou gent que manteniu una certa continuïtat en la pràctica esportiva. La novetat per millorar els vostres resultats és el braçalet PowerBalance. Us trobareu més forts, més flexibles, més equilibrats… i sense donar positiu en un control antidòping! Ja fa uns mesos que es pot trobar aquest prodigi de la tecnologia humana a les botigues, fonamentalment d’esports. Fins i tot és possible que ja en tingueu una, i esteu sentint els seus beneficiosos efectes a la vostra vida diària, perquè a més de les virtuts ja comentades, redueix l’estrès i us permet descansar millor a les nits. Que no en teniu una? Doncs correu a comprar-la!

La polsera que us farà unes autèntiques "bèsties pardes".

Dit això, voldria afegir que aquest post es pot subtitular com:

…o com utilitzar la ciència per enredar el personal.

Espero que ningú s’hagi sentit ofès per la ironia que pretenia donar al primer paràgraf (també és possible que la pretesa ironia no hagi quedat clara). De fet, he de reconèixer que, fa unes setmanes, jo vaig ser un més dels enredats per les bondats d’aquesta polsera que ens promet una millora de les nostres capacitats físiques només de posar-nos-la. Per sort, la polsera que jo vaig provar me la van deixar per veure’n els efectes, i no vaig perdre els 35 € que costa.

Els creadors d’aquesta presa de pèl (perquè no té un altre nom) asseguren que l’holograma que hi ha al braçalet conté una freqüència que entra en ressonància amb les freqüències naturals del nostre cos. Segons ells, les propietats físico-químiques i elèctriques de les nostres cèl·lules els permeten generar un camp d’energia al nostre voltant, que es veu alterat constantment per la p0l·lució, una alimentació inadequada o l’estrès de la vida diària. Col·locant l’holograma del braçalet dins d’aquest camp energètic (el límit es situa en els 5 cm al voltant del vostre cos “serrano”), s’aconsegueix recuperar l’equilibri d’aquesta freqüència natural i fer que les cèl·lules tornin a treballar al màxim de les seves capacitats.

Oi que dit així sembla molt científic i totalment demostrat? Doncs no, l’estafa ho continua sent. Ja ho sabeu: la mona, aunque se vista de seda… Els fabricants ens ho disfressen molt bé, i intenten enlluernar-nos amb un vocabulari científic elaborat i amb un dels grans mites que hem importat d’Orient: els camps d’energia. Les fal·làcies que s’arriben a inventar per vendre el producte són moltes i molt grosses. Ho podeu comprovar en aquest post fantàstic de La Ciencia y sus Demonios, un blog dedicat a desmuntar les mentides disfressades amb credibilitat científica (a les quals podem haver caigut tots algun cop; jo, sí, ho admeto). És un article molt complet i ben argumentat, on s’explica molt bé què és una freqüència, com no pot servir de cap manera pel que pretenen aquests venedors de fum, i parlen una mica de les energies i freqüències amb les que a vegades treballa el nostre organisme, bastant allunyades del camp energètic que en teoria ens envolta. També Josep Català, doctor en Biologia, deixava clara la inutilitat del braçalet miraculós en una entrevista recent al Versió RAC1 de Toni Clapés i companyia.

Encara és hora que algú localitzi el nostre camp d'energia, la nostra aura...

La qüestió és, però, que alguna gent afirma que els funciona.  Llavors, ens podem plantejar: si a la gent li serveix, és realment un problema que ens estiguin enredant amb paraules boniques però buides? La meva resposta és que no és dolent, però tampoc és ètic. A ningú li agrada que l’enganyin, i jo m’hi he sentit. Per aquells que no es sentin enganyats, cal pensar que confiar més en les seves possibilitats gràcies a aquest complement els pot causar lesions. Potser és anar una mica lluny, però cal que la gent sigui conscient que el braçalet no els aporta realment cap millora en l’aspecte purament físic.

Així doncs, els millors resultats físics són il·lusoris. Però a mi mateix, en provar-la, em va semblar que guanyava equilibri i, en algun cas, també força (en canvi, es veu que la meva manca de flexibilitat ja no té remei). La resposta a aquesta contradicció aparent probablement es troba en una expressió que ja deveu haver sentit alguna vegada: l’efecte placebo. En general, aquest concepte s’aplica en medicina, on un placebo és tot aquell tractament que s’administra com si fos un medicament, però que no presenta una capacitat curativa real més enllà de l’efecte psicològic que pugui tenir en la persona que el pren.

"¿Por qué no elegí la pastilla azul?" Sabem realment que la pastilla vermella era més efectiva que no pas la pastilla blava per desconnectar-se de Matrix i entrar al món real? O potser només és un placebo?

La seva importància és cabdal en els assajos clínics de qualsevol nova medicació. En alguna etapa del procés, la teràpia nova ha de demostrar que és més efectiva que un placebo qualsevol, de manera que suposi una millora física real. Per tal de garantir que un malalt no pugui “autoconvèncer-se” de l’efectivitat del medicament nou és imprescindible que desconegui si pren realment el medicament o el placebo. Només així es pot comprovar l’autèntic efecte del nou fàrmac. Idealment, per aconseguir els millors resultats, ni els metges ni altres implicats haurien de conèixer quins pacients estan essent realment medicats i quins no; aquests són els assajos que es coneixen amb el nom de “doble cec”. Podeu complementar la informació a la Wiki (o a la molt completa versió in English).

La importància de l’efecte placebo en aquest cas concret es demostra en aquest estudi publicat al blog sobre salut esportiva Me Necesitas. Tot i que el mateix autor (un fisioterapeuta i llicenciat en INEF) reconeix que és només un resultat preliminar i sense conclusions totalment científiques, almenys planteja un disseny experimental vàlid i que pot ser una demostració de l’autèntic efecte de l’holograma i les seves freqüències. Només això per si sol ja li dóna més validesa i fiabilitat que no pas les meves sensacions de ser més fort, ràpid, flexible… provocades només perquè JO ESTAVA CONVENÇUT que el braçalet tenia aquest efecte.

Ara ja sabem del cert que, si volem millorar el nostre rendiment físic, la polsereta i els sus hologrames no ens serviran., per més que s’esforcin a vendre’ls ben vestidets de ciència i paraules altisonants. Definitivament, necessito una mica de gimnàs…

11 comentaris

Filed under Curiositats, Pseudociència

Voleu retransmetre un eclipsi?

LaVanguardia.es us ofereix la possibilitat de fer d’enviats especials per a retransmetre un eclipsi de Sol el proper 11 de juliol. Tindreu totes les despeses pagades amb l’única condició de fer un blog per al diari, i explicar en viu i en directe l’experiència d’acompanyar un equip d’experts dirigit per Miquel Serra, gerent de l’observatori del Teide.

Podreu trobar tot els detalls sobre aquesta iniciativa al seu especial Misión: Eclipse. Les bases del concurs les teniu aquí. També podeu escoltar una entrevista on un dels responsables de l’edició digital del diari parla, a El Món a RAC1, de com funciona aquest projecte. El procés de selecció començarà enviant un vídeo on heu de demostrar, si fa no fa en dos minuts, les vostres habilitats comunicatives i uns certs coneixements d’astronomia. A partir d’aquí, es triaran 10 finalistes, que s’eliminaran progressivament fins a tenir un guanyador. Teniu temps per fer arribar el vostre vídeo al diari fins el proper diumenge 7 de febrer a les 23:59.

Ah, sí, me n’oblidava: l’eclipsi que s’ha de retransmetre es podrà veure des de l’illa de Pasqua, o Rapa-Nui, on passaríeu un total de set dies (més dos de viatge). Si la proposta ja era atractiva, ara encara ho és més, oi que sí?

2 comentaris

Filed under Astronomia, Curiositats