Què ens fa humans? – I. Per començar…

…us recomano la lectura d’aquest article de Público, publicat a principis de 2009, titulat justament ¿Qué nos hace humanos?

I doncs, fet? Fantàstic! Més avall el comentarem, però abans plantegem una mica el perquè d’aquesta sèrie de posts que comença avui.

Què ens fa humans? És un dels grans interrogants que la Ciència intenta respondre. I pel que es veu, alguns lectors d’iCIENTIFICats també volen trobar-hi resposta, tal com demostra aquest comentari de l’Anna. El seu gran problema, i la seva gran virtut, és que és una pregunta molt i molt complexa.

En primer lloc, perquè ens podem plantejar la qüestió a diversos nivells. És clar que podem intentar aclarir quines són les característiques físiques que ens permeten distingir-nos com a humans, però  també quines són les bases genètiques d’aquestes característiques. Ens podem preguntar quines parts del nostre organisme són únicament humanes, però també és lògic que ens interroguem sobre l’origen de la nostra pròpia consciència. És més, fins i tot podem preguntar-nos com aquestes capacitats físiques úniques han donat lloc a un element tan especial com és aquesta consciència, i com unes i altra interaccionen per fer-nos com som.

I en segon lloc, perquè alguns dels sovint considerats trets exclusivament humans potser no ho eren tant en realitat. Amb el pas dels anys, el coneixement que hem adquirit sobre nosaltres mateixos—i sobre el món que ens envolta—ha situat l’espècie humana cada vegada més a prop de la resta d’éssers vius, i més lluny de la posició de superioritat on la situaven la majoria de mitologies tradicionals. El procés que va iniciar-se amb Galileu i Kepler desplaçant la Terra del centre de l’Univers ha avançat una mica més els darrers anys: la seqüenciació del genoma humà el 2000 va demostrar que els éssers humans tenim si fa no fa el mateix nombre de gens que qualsevol altra espècie de mamífers, al voltant de 25.000 o 30.000 (font: Wikipedia, Nature). Aquest nombre es troba força lluny dels 50.000 o 100.000 que alguns especialistes havien predit, i que ens haurien situat en una posició privilegiada com a espècie. Estudis més recents també han demostrat que les nostres proteïnes són pràcticament idèntiques a les dels nostres parents evolutius més propers, els ximpanzés.

Portada del número de Science on va aparèixer el primer esborrany del genoma humà

Aquest darrer aspecte era precisament el punt de partida de l’article de Público. Va ser el primer que vaig llegir en començar a pensar en aquesta sèrie de posts que aniré publicant, i realment és el millor inici possible. Com heu pogut veure, és un bon resum de les respostes que s’han donat fins ara a la pregunta, i com sembla que s’han anat descartant moltes d’aquestes possibles solucions.

L’article mostra que aspectes que semblaven purament humans, com el llenguatge, la fabricació d’eines, o fins i tot la transmissió d’una cultura entre generacions, apareixen també—tot i que sovint només dins del laboratori—entre els ximpanzés. A banda d’això, tot i que el nostre cervell és unes quatre vegades més gran que el d’un ximpanzé, només tenim un 125% més de neurones, el que fa més difícil interpretar les diferències de mida. La resposta es podria trobar en els astròcits, cèl·lules del sistema nerviós que fins ara es creia que servien només com a “suport vital” de les neurones (tot aportant-los nutrients), però encara no s’ha confirmat.

Com ja hem dit abans, aquestes diferències orgàniques i perfectament visibles han de tenir una base a una escala més reduïda, a nivell dels gens. Hem vist ja que la resposta no és una qüestió de quantitat, ja que el nombre de gens als humans és molt similar al d’altres mamífers, i gairebé no difereix del de la resta de simis. Cal pensar, doncs, que és un assumpte de qualitat; però sembla que tampoc així arribem a una resposta satisfactòria: les comparacions gen a gen  revelen una diferència màxima entre els genomes del 5%, mentre que les proteïnes són virtualment idèntiques.

La clau per resoldre l’enigma es pot trobar en un punt intermig. Tal i com apunten els investigadors citats a l’article, la comparació dels genomes en conjunt (no gen a gen) ha demostrat que hi ha un fragment d’ADN, amb una única còpia en humans, que és molt més abundant als ximpanzés i als goril·les. Aquests “gens que es copien i salten“, com els anomenen en l’article, són en realitat transposons o elements mòbils d’ADN (en teniu informació a la Wiki, i una explicació més completa a l’obra de referència Molecular Biology of the Cell, d’Alberts i col·laboradors). Es tracta de seqüències d’ADN, que poden o no contenir gens “que funcionin”, amb la capacitat de replicar-se (copiar-se) i inserir-se (saltar) en altres llocs del genoma. Això a vegades pot provocar mutacions, desplaçaments de la pauta de lectura que s’utilitza per a fabricar proteïnes, etc. amb efectes clarament negatius. També és possible, però, que no tinguin cap efecte en absolut o que—com en aquest cas—puguin modificar lleugerament els nivells de proteïna que es produeixen a partir de gens situats al costat. D’acord amb la hipòtesi que es planteja, la diferència en la “qualitat” (canvis a la seqüència d’ADN) podria causar petites alteracions en la “quantitat” de proteïna, suficients per donar lloc a la “humanitat”.

Aquest transposó només presenta una còpia en humans. Podria ser a l'arrel de la "humanitat". La imatge il·lustra l'article de Público

Tot i que caldran més estudis i més recerca, ja tenim un bon punt de partida per intentar entendre què ens defineix. De fet, avui, no pretenia res més. Durant els propers mesos, sense un periodicitat fixada, a iCIENTIFICats anirem comentant aspectes com la consciència d’un mateix, la cultura, el llenguatge… per veure si ens diuen una mica més qui som. És probable que, quan ens hi posem, parlem de biologia i de química, però també de llengua o filosofia. Bé, tot això és Ciència.

Espero, desitjo, que sigui un tema que us atregui, que us piqui la curiositat, que us porti a plantejar-vos la pregunta i donar-hi les vostres pròpies respostes. Benvinguts a la gran PREGUNTA!

Advertisements

6 comentaris

Filed under Antropologia, Biologia, Història de la Ciència, Recerca, Visions

6 responses to “Què ens fa humans? – I. Per començar…

  1. Jordi

    Si, realment es una pregunta senzilla pero amb una resposta molt complexa. Ves a sapiguer, potser el fet de ser humans, el que ens diferencia de la resta d’animals, serà una suma de petites diferencies en molts aspectes (físics, químics, genétics, neuronals, etc.) que en el seu conjunt ens fan ser completament diferents.
    Pero segur que a mesura que anem resolguent alguns d’aquests interrogants en sortirant molts mes. Aixo es ciencia, no?
    que en penseu la resta de icientificadictes?

  2. Albert Gomà Sala

    Al meu entendre i sense ser massa coneixedor del tema:

    Primer, està comprobat científicament que no existeix una separació radical entre els humans i els primats. Els primats superiors tenen conductes semblants als humans, com la invenció d’eines, la moral primària, la xenofòbia, la guerra, l’empatia etc.

    No obstant, Els humans es diferencien per la posició erecta, la mida del cervell i el seu sistema auditivovocal. Tot això permet consiència reflexiva, pensament abstracte i sobretot el llenguatge simbòlic.

    • Jordi

      Be, despres de pensar-hi, crec que l’únic que ens fa diferents de la resta de tots els animals es la “necesitat i la inventiva exagerada”, per dir-ho d’alguna manera. Potser d’altres animals poden utilitzar eines o inclus fer-les per resoldre un problema concret. Els humans tendim a crear-nos necesitats, el que fa que inventem eines noves (el que ha acabat en una societat consumista). Pero crec que desde sempre em estat inventant objectes per resoldre aquelles necesitats que teniem. Un cop resolt el problema, sorgien noves necesitats.

    • juls

      Abans pensava que entre animals ( generalitzant ) i els ésser humans no hi havia tanta diferència, però ambn el teu comentari m’has convençut de que no sóm tant diferents. Però tot i així no podriem considerar que sóm tant propers, perque hi ha massa diferències, tot i que provenim dels primats.

  3. icientificats

    Molt bones reflexions, sí senyor! M’agrada veure que el tema suscita debat.
    Com dius, Albert, hi ha molts aspectes que compartim amb altres primats (eines i similars), precisament perquè com assenyales no hi ha un salt, sinó un canvi gradual (com sempre a l’evolució).
    Sobre aquests aspectes purament físics, com la posició erecta, sé que hi ha un debat obert sobre si realment són tan definitius. Tot i això, estic d’acord que la clau de la nostra humanitat es troba en aquesta “consciència de ser”: la capacitat d’identificar el lloc que ocupem al món, com en sortim (la mort!), com el podem millorar… ens ajuda a definir-nos.
    I justament aquest coneixement de nosaltres mateixos ens porta a reconèixer les nostres necessitats, resoldre-les i buscar noves necessitats per resoldre, tal i com molt bé apunta al Jordi.
    La gràcia de la pregunta, però, també és on es troba l’origen d’aquestes característiques: quins són els petits canvis físics, químics… (torno a citar el Jordi) que ens ha portat a aquesta consciència? Quins són la causa i quins són la conseqüència? Com han aparegut aquestes característiques: una darrere l’altra, o totes conjuntament? De tot això és del que anirem parlant en aquesta sèrie. Us animo a proposar els temes que us semblin més adequats per continuar parlant del tema.

  4. Sara

    Ui, això portarà cua…
    Encara he de pensar-hi sobre el tema, haurè de recuperar el meu llibre de Filosofia del Batxillerat, i reflexionar una mica sobre aquesta “senzilla” pregunta!

    Abans, però, he trobat aquest article que crec que té relació amb el transposons i el possible coll d’ampolla del que parlava l’entrevistat a l’article de Público:

    Huff et. al, 2010. PNAS Vol. 107, No. 5:
    “Mobile elements reveal small population size in the ancient ancestors of Homo sapiens”
    http://www.pnas.org/content/107/5/2147.abstract?etoc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s