El codi de barres de la vida

La setmana passada va tenir lloc a Mèxic D.F. una reunió per tal de posar en marxa un nou sistema de classificació de les espècies d’eucariotes (podeu veure la notícia a El País). Així, el que es pretén és crear una nova manera de classificar tots els éssers vius formats per cèl·lules amb nucli (d’aquí eucariotes, amb nucli autèntic) o tot allò que no són bacteris (procariotes, abans del nucli).

Diversitat

La vida és enormement diversa

Aquest projecte va ser concebut l’any 2003, i està abanderat des de Canadà. Allà va nèixer la iniciativa de l’International Barcode of Life (iBOL: en trobareu el lloc web aquí, i una fitxa descriptiva del projecte en aquest enllaç), que promou la difusió internacional d’una idea senzilla però molt costosa per a la creació del nou sistema: l’ús d’una regió concreta i estàndard del genoma d’un individu per a classificar-lo en una o altra espècie. Aquesta regió d’un gen en concret (en el cas dels animals; per a les plantes serien dos) ha de ser una seqüència amb una variabilitat prou baixa entre els individus d’una espècie com per classificar-los a tots en ella, però prou alta com per diferenciar clarament una espècie d’una altra. L’espècie quedaria així definida a partir de la seqüència consens d’aquella regió en concret. En altres paraules: l’objectiu és definir el “codi de barres” específic de l’espècie (permeteu-me la redundància), per tal que “llegint” (seqüenciant) aquesta zona concreta del genoma d’un nou animal, o planta, o fong, que es tingui a les mans, pugui quedar -hi automàticament classificat.

El projecte, per tant, s’està organitzant al voltant d’una Iniciativa de Consorci Internacional (ICI) amb lideratge del Canadà. Així esibol_logo podran unificar els esforços de països de tot el món per tal d’assolir els objectius plantejats d’identificar 500.000 espècies—utilitzant uns 10 individus de cadascuna per definir el seu codi de barres, un total de 5 milions—en un termini de cinc anys que començarà el juliol de 2010. Tal i com es destaca a la notícia original, es vol aprofitar que l’any vinent ha estat declarat per l’ONU com l’Any Internacional de la Biodiversitat (aquí en teniu el web oficial: Countdown 2010) per tal d’impulsar definitivament el projecte.

La necessitat de col·laboració de diversos països queda clara amb un càlcul: per tal d’arribar als objectius marcats, seran necessaris uns 150 milions de dòlars canadencs durant els cinc anys, una inversió difícilment assolible per part d’un únic país. Els països desenvolupats serien els encarregats de desenvolupar la tecnologia necessària, mentre que països més pobres—i més rics en diversitat—aportarien els espècimens necessaris. Així, segons el finançament aportat i el paper desenvolupat, els estats participen el projecte a tres nivells:

  • els Nodes Centrals (Estats Units, Canadà, la Xina i la UE), amb una aportació superior als 25 milions, encarregats de la coordinació i el manteniment dels sistemes informàtics, a més d’aportar la pròpia biodiversitat
  • els Nodes Regionals, amb una inversió de més de 5 milions, que incentivaran la recollida d’espècimens i la seva seqüenciació a la seva zona d’influència; destaca sobretot el paper de Noruega a la regió de l’Àrtic i de Nova Zelanda a l’Antàrtic
  • els Nodes Nacionals, amb una despesa que superi el milió, que incrementaran els esforços per a la classificació de la seva diversitat
participants-map

Els països participants a iBOL, segons la seva implicació en el projecte: en verd, els Nodes centrals; en blau, els Nodes Regionals; i en vermell, els Nodes nacionals

La utilització d’una classificació basada en el DNA és una vella aspiració dels taxonomistes, els biòlegs especialitzats en la matèria. Fins ara, per a la definició d’una espècie s’han utilitzat fonamentalment dos sistemes:

  1. La interfecundabilitat, és a dir, una espècie és el conjunt d’individus que es poden creuar entre ells i donar lloc a una descendència fèrtil. Així, cavalls i ases són espècies diferents perquè, tot i poder-se reproduir, les mules resultants del procés són estèrils.
  2. La semblança en la seva morfologia, el criteri més tradicional i aplicat actualment a les espècies fòssils, de les quals evidentment no es pot comprovar la capacitat de reproduir-se (però sí que se’n pot extreure, en alguns casos, DNA)

Si voleu ampliar la informació sobre la “discussió filosòfica” que envolta la definició d’una espècie, la trobareu a la Wiki.

Els beneficis potencials d’un projecte com aquest són enormes, i abarquen aspectes tan diversos com l’ecologia (la protecció d’espècies és més senzilla quan es sap “què” cal protegir; es poden conèixer millor els ecosistemes i les interaccions entre espècies que els formen), l’economia (facilitarà el control de plagues i espècies invasores, situació que es pot incrementar amb el canvi climàtic) o la medicina (plantes i fongs són encara una font fonamental de possibles nous fàrmacs, i tenir-los ben classificats en permetria un ús més eficient). Visitant el web del projecte trobareu informació sobre aquestes aplicacions i molt més.

Advertisements

2 comentaris

Filed under Biologia, Curiositats, Notícies

2 responses to “El codi de barres de la vida

  1. Aquest projecte del quals ens parles, segons jo veig és molt interessant per tres raons:

    1- És un projecte internacional (i internacional de veritat, no només països desenvolupats) que pot afavorir molts lligams positius.

    2- La classificació genètica em sembla més objectiva i gràcies a aquests anàlisis per a l’establiment de la classificació d’espècies pot fer avançar molt aquest camp. És a dir, podrem extreure moltes coses que poden ajudar a la investigació de la genètica humana. És més, els humans s’haurien d’incloure en aquest estudi. Bé som animals, no?

    3- Pot permetre una reflexió filosòfica d’allò més interessant. I fins i tot m’atreviria a dir que naixaran noves controvèrsies: on s’establiran els límits d’espècie? I els d’altres classificacions superiors? Haurem de buscar una taxonomia completament nova sense aprofitar la taxonomia actual?

    Entenc que el resultat seran unes seqüències amb variacions i s’establirà un continu en els gens. El que ho farà complex és la barreja (o potser més fàcil per què això serà el que permetrà establir els límits?)

    No sé si m’he explicat massa bé…espero que sí.

    • icientificats

      Bones Anna. Realment sembla que aquest projecte només aportarà coses positives, i el que és més important, no només estrictament en el camp de la taxonomia del qual neix.

      Evidentment, l’home (i la dona) haurem d’estar inclosos en aquesta classificació, com a animals que som, al mateix nivell que tots els altres: la nostra genètica com a espècie no té res que ens pugui permetre menjar a part…

      I sobre les discussions filosòfiques, què t’he de dir? Probablement, la resposta a “què és una espècie?” és la que porta més problemes filosòfics a la biologia. I això simplement per una raó molt clara: no hi ha un salt en l’evolució, sinó que l’aparició es gradual. I en animals i plantes encara rai: el repte es troba sobretot en bacteris, on individus que no tenen absolutament res a veure morfològicament es passen material genètic com nosaltres intercanviàvem cromos, on hi ha una diversitat i capacitat d’adaptació difícil de comprendre realment… Suposo que per això el projecte no s’atreveix encara a plantejar una idea similar per a ells 😉
      No crec, doncs, que aquest nou sistema sigui la solució definitiva, ni que ens obligui a llençar a les escombraries tot el que hem fet fins ara amb mètodes més tradicionals. Això sí, ben segur que refinarà la taxonomia i permetrà corregir alguns errors que hi ha i que potser s’arrosseguen des de fa massa anys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s