Canvi climàtic: més enllà de Kyoto

Si aneu al quiosc i teniu 6 € que no sabeu ben bé com gastar, permeteu-me que us faci una recomanació: compreu-vos el Vanguardia Dossier d’aquest trimestre (número 39, octubre-desembre 2009). Es titula Cambio Climático – El Reto de la Humanidad, i contè una sèrie d’articles d’allò més interessants escrits per diversos experts en el clima, les polítiques ambientals o el sector energètic.

Portada_VD

Portada del Vanguardia Dossier sobre canvi climàtic

L’aparició d’aquesta monografia és un bon reflex de l’interès que suscita el canvi del clima a conseqüència de l’escalfament global a la societat. Els textos que conté tracten en profunditat temes relacionats amb la ciència que estudia el fenomen i les seves conseqüències (Cambio climático debido a los gases de efecto invernadero: ¿cuánto tiempo nos queda?), la política (¿Quién puede salvar nuestro mundo asediado?, o un altre del qual us parlaré en detall més endavant: La cumbre de Copenhague) o l’economia (amb articles dedicats a El negocio del clima o El cambio climático y los pobres). A més a més dels autors que defensen la necessitat d’actuar per frenar el canvi i evitar mals majors, també hi ha lloc per als escèptics: Richard Lindzen, catedràtic del MIT, planteja a Contra las iniciativas precipitadas la visió oposada i afirma que no sabem tota la veritat que hi ha darrera del moviment anti-canvi climàtic. Dóna uns arguments prou interessants, potser per poc habituals, però no m’ha fet canviar d’idea respecte a la necessitat d’actuar.

A banda de tot això, a les pàgines finals ofereix un bon recull de llibres, pel·lícules i llocs web que ens poden servir per aconseguir una visió més àmplia (i a vegades lúdica) del canvi climàtic.

Per altra banda, avui també volia parlar del tema perquè aquests dies Barcelona apareix a televisions, ràdios i resta de mitjans com la ciutat clau per decidir el futur de les polítiques per fer front al canvi climàtic. Com a exemple, veieu què tenen a dir sobre la qüestió diaris com ADN o El País, o el portal 3cat24 (aquí podeu veure el vídeo de la notícia). També TVE i El Periódico s’han fet ressò d’algunes de les accions que han tingut lloc a la ciutat per exigir al líders polítics una solució al problema. A més de Greenpeace, el moviment El clima no està en venda! ha estat especialment actiu aquests dies a Barcelona, a més de dur a terme una gran campanya a la xarxa (veieu-ne el blog o el grup de Facebook, al qual podeu unir-vos lliurement).

CanviClim_SaFa

Greenpeace pretenia cridar l'atenció dels assitents a la reunió de Barcelona amb aquesta pancarta a les obres de la Sagrada Família. Font: El Mundo

Aquesta cimera, organitzada per l’ONU i amb participació del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, ha reunit uns 4.000 delegats de més de 180 països al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona. Si us interessa saber quines són les qüestions que s’han tractat durant aquests cinc dies (del 2 al 6 de novembre) podeu accedir al seu web oficial (Barcelona Climate Change Talks 2009).

cop15

Logotip de la COP15, que es celebrarà entre el 7 i el 18 de desembre a la capital de Dinamarca

Parlem ara del perquè de la importància d’aquesta trobada. Com haureu pogut veure si heu entrat en els diversos enllaços de més amunt, la cimera barcelonina és la darrera vegada que els delegats d’aquests 181 països s’asseuran conjuntament per preparar la reunió de Copenhague sobre el canvi climàtic. Aquesta trobada a la capital danesa no és una reunió qualsevol, però: es tracta de la COP 15, és a dir, la quinzena reunió de la Conferència de les Parts, l’òrgan de govern de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC). Aquest organisme és el responsable de les decisions que l’ONU sobre la qüestió, i això inclou—per posar només un exemple—el Protocol de Kyoto, acordat a la COP3. Una vegada a l’any, els Estats membres de l’ONU es troben per tal d’intentar acordar polítiques conjuntes que permetin frenar l’escalfament global. Aquestes reunions són l’única eina per tal d’aprovar el grans acords de l’UNFCCC.

Tal com us he comentat abans, el Vanguardia Dossier tracta específicament la reunió de COP15, de la qual aquí teniu el web oficial en castellà. Miquel Muñoz Cabré, investigador  a Boston i membre del Grup d’Experts del Canvi Climàtic de Catalunya, explica la importància de Copenhague en un article molt amè i detallat titulat justament La cumbre de Copenhague. El text de Muñoz Cabré posa sobre la taula els mecanismes de funcionament de l’UNFCCC (els que us explicava al paràgraf anterior) i com aquests fan que Copenhague es percebi com l’última gran oportunitat per fer front al canvi climàtic. A banda, explica també quins són els punts més importants que es tractaran el proper desembre a la capital danesa.

Al seu text, Muñoz Cabré parla de quatre paraules essencials per entendre Copenhague i la importància dels resultats d’aquesta reunió: procés, 2012, mercats i Bush.

procesoLa rellevància del PROCÉS radica en el fet que les COP són fonamentals per a les decisions de l’ONU sobre canvi climàtic. Curiosament, l’UNFCCC no té aprovades unes regles de votació, de manera que tots els participants han d’estar a favor d’una determinada resolució per tal que aquesta pugui entrar en vigor. A la pràctica, això vol dir que qualsevol país pot anar allargant les negociacions. I per si amb això no n’hi hagués prou, programes com el de Kyoto necessiten el suport mínim i l’aprovació d’un nombre gran d’estats, ja que d’una altra manera tampoc tindrien cap sentit. Així, des de l’acceptació a la COP corresponent (en aquest cas, la de 1997) fins la seva aplicació efectiva poden passar anys: el Protocol de Kyoto s’aplica “de veritat” des de 2005, quan Rússia es va avenir a signar-lo. S’ha calculat que el mínim de temps que ha de passar entre l’aprovació i l’aplicació d’aquests acords és de 2 anys, donat que cada país els ha d’aprovar internament amb els seus mecanismes: parlamentaris, decrets…

2012Per tant, tots els acords que es puguin aprovar a finals d’aquest any entrarien en vigor, amb sort, a partir de 2012. Aquest any destaca al “calendari del canvi climàtic” perquè suposa l’entrada en l’era post-Kyoto, donat que els acords que es van subscriure el 1997 a la ciutat japonesa establien els nivells de reducció d’emissions de CO2 que s’havien d’assolir aquest any. Concretament, l’objectiu era que—entre els anys 2008 i 2012—els països del Primer Món rebaixessin un 5% respecte als nivells de 1990 les seves emissions. L’acord per als propers anys (es parla sobretot dels terminis de 2020 i 2050) hauria d’arribar doncs a Copenhague, per tal de no interrompre la feina iniciada.

borsa

Arrel dels acords de reducció d’emissions del Protocol de Kyoto, va nèixer el sistema de MERCATS de CARBONI. Aquests mercats, amb un funcionament similar al de la borsa, permeten la compra-venda de drets d’emissió del CO2. Un exemple de la seva utilitat és la possibilitat que cada cop més línies aèries ofereixen de cancel·lar les nostres emissions quan utilitzem els seus avions. Alguns ho han criticat com una estratègia que permet als països amb més responsabilitat en la contaminació continuar emetent sense límit. Molts, però, es mostren convençuts que aquesta és una bona eina per a la reducció d’emissions. Sigui com sigui, els darrers anys s’ha creat tot un sistema d’agències, assessors, tècnics i entesos en els mercats de carboni. No només això, sinó que s’han generat un coneixement i una experiència que perillen clarament si no hi ha nous compromisos a partir de 2012. Aquest fet, en l’actual context de crisi, té encara més rellevància.

bush_hijoEl darrer aspecte que es remarca en l’article és la desaparició de l’escena política de George W. BUSH. L’entrada en vigor definitiva de Kyoto es va produir després que, a finals de 2004, Rússia ratifiqués la seva participació. Simultàniament, però, tenia lloc la reelecció d’una administració nordamericana clarament hostil a les mesures que es contemplaven. Aquest fet, en el cas d’Estats Units, té una especial importància perquè és el primer emissor mundial, amb un 22% del total. Amb el canvi que va representar l’elecció d’Obama ara fa un any, i la seva actitud més favorable a acceptar Kyoto (tot i la decepció europea d’aquesta setmana a la reunió de Barcelona, que explica per exemple El Mundo), la COP d’aquest any és la millor oportunitat per aconseguir la participació dels EUA en el projecte en aquest moment clau previ a 2012.

L’article continua amb una explicació clara dels punts d’acord que s’haurien d’aconseguir idealment a Copenhague. En funció del que acabi passant realment, es podrà parlar d’èxit o fracàs, o d’un estat intermig que probablement no deixarà content ningú. Tot i que  avui ho deixarem aquí, abans que arribi el 7 de desembre (dia d’inici de la COP15) tornarem a parlar de quins són aquests acords que es busquen, i destacarem quin és el plantejament unitari de la Unió Europea a l’hora d’acudir a la cita de Copenhague. Ben aviat, doncs, iCIENTIFICats tornarà sobre el tema per aclarir els dubtes que encara hi hagi. De moment, si podeu, feu un cop d’ull al Dossier.

Anuncis

5 comentaris

Filed under Canvi climàtic, Lectures, Notícies, Política

5 responses to “Canvi climàtic: més enllà de Kyoto

  1. ziri

    Merci pel post tio, és molt informatiu 🙂 .

    Enhorabona pel blog; encara que no comenti mai llegeixo tots els posts per RSS.

    • icientificats

      De res, home, no es mereixen. La idea és que el blog resulti útil, i si a més provoca debat i comentaris ja és la conya.
      Gràcies pels ànims, va bé saber que estàs subscrit. Això sí, no et tallis a comentar!
      Una abraçada!

  2. Jordi

    Bon article! la veritat que està molt ben explicat.
    Després de llegir-ho i sapiguer quin ha estat el resultat de la reunió a Barcelona, crec que a tots ens queda el mal gust de boca de sapiguer que tot continua igual. Sembla que els representants dels diferents paisos trobin que aquesta es una bona excusa per anar trobant-se i que no vulguin que aquestes trobades s’acabin mai. Es una llàstima que el planeta no tingui tant de temps. Fa uns dies escoltava un comentari que feien a un estudi que havia fet una universitat força prestigiosa dels EEUU sobre canvi climàtic, i les conclusions eren que estem força pitjor del que ens imaginavem fins ara, basant-se en unes dades que fins ara no s’havien tingut en compte, com eren el creixement previst dels diversos paisos, entre d’altres.
    Aixi doncs sembla que nomes podem resignar-nos a veure com es van reunint un cop l’any sense arribar a cap solució concreta

  3. Penso que falta molta tasca de prevenció, perquè la gent no pensa més enllà del present, sense una visió del que pugui passar més endavant.

    També sembla que tot això del canvi climàtic comenci a sonar a “xerrameca” per a molts, i se li treu la importància que té.

    Encara no he llegit el dossier (tot i que està allà, sobre la taula del menjador), però el poc que n’he vist és interessant. És increïble veure totes les implicacions que té el tema, que com molt bé ens ha explicat en Xavi, van molt més enllà del medi ambient: política, economia, sociologia, … tota una sèrie de factors que no podem deixar de banda quan parlem del tema.

    Per mi, la lluita contra el canvi climàtic podria ser una sortida a la crisi, podria originar llocs de treball en empreses que es dediquessin això.

    Parlant d’economia i canvi climàtic, quan anava a l’institut tenia un molt bon professor de geografia i història que va explicar-nos que les empreses que ara s’aprofiten de recursos no renovables (sobretot, les companyies petrolieres) tenien la clau, les patents de productes que empraven energies netes. És clar, que mentres els duri el negoci que tenen ara…

    Una altra pràctica deplorable és el que ens explica en Xavi de la compra d’emissions de carboni. Això si que és un mal negoci que acabarà convertint encara més els països pobres en el contenidor del primer món.

    Llavors on anirem a parar? Lluita contra el canvi climàtic només als països desenvolupats???

    • icientificats

      Anna, em sembla que toques molts temes interessants. M’agradaria començar per dir-te que espero que no s’acabi convertint en un tema més de conversa, que no se li tregui importància. De moment, no ho crec, perquè hi ha molts moviments i grups que intenten evitar que passi a l’oblit.
      Les implicacions en economia són realment molt grans, començant pels mercats de carboni i la compra-venda de drets d’emissió. La teva opinió que és una mesura deplorable és vàlida en el sentit que és molt trist que la solució al canvi climàtic sigui només una mostra més del “mercadeig capitalista”, però als que prenen les decisions (els que es reuniran d’aquí a un mes a Copenhague) els sembla fonamental. De fet, bona part de les presses per arribar a acords abans de 2012 vènen d’aquí. I si considerem, com tu dius, que la lluita contra el canvi climàtic pot generar molta ocupació, quin sentit tindria carregar-se ara tots aquests llocs de feina? Això sí, em sembla que no és massa bona idea que aquesta sigui l’única eina, sobretot perquè només està servint perquè els països desenvolupats continuïn emetent més del convenient, i els països en desenvolupament rebin uns diners que no se sap ben bé on van a parar…
      I amb això entro al teu últim punt: lluita contra el canvi climàtic només als països desenvolupats? Doncs sí, justament és el que demanen els estats més pobres, que creuen que qui ha d’arreglar el problema són els que l’han generat, no pas ells, que són els que més l’estan patint (més sequeres, clima més extrem…).

      El Jordi apunta també que estem pitjor del que alguns pensaven pel creixement de determinats països. Probablement es degui al gran salt que estan fent la Xina (principal generador d’emissions des de centrals tèrmiques de carbó, si no recordo malament) i l’India, a més de Brasil i Sudàfrica (els coneguts com a BrICS). La pregunta és: podem negar-los el dret a crèixer, tot i els problemes que això pot suposar pel medi ambient, quan nosaltres ja hem crescut “emmerdant” el planeta?

      No hi ha respostes fàcils, però crec que tots haurien de fer més esforços, ells que poden. Procuraré parlar en un proper post de les posicions diferents de desenvolupats vs. subdesenvolupats, i de la proposta de la UE a Copenhague. A veure si així aclarim alguna cosa més…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s