Hi ha alguna cosa allà fora…

Fa uns dies va tenir lloc a Barcelona, al CosmoCaixa, una trobada com a mínim curiosa. Es titulava Camins cap a planetes habitables, i la notícia la van recollir diversos mitjans, entre els quals El Periódico i TV3. A banda de l’enllaç al 3/24, aquí sota teniu el vídeo de la notícia tal i com va aparèixer al TN:

Vodpod videos no longer available.Tal i com s’explica en aquestes notícies, el primers planetes extrasolars o exoplanetes es van descobrir fa uns 15 anys. Els exoplanetes són planetes que orbiten al voltant d’estrelles diferents del Sol. Des que el grup de la Universitat de Ginebra dirigit per Michael Mayor i Didier Queloz va anunciar el descobriment del primer exoplaneta el 1995, la llista d’aquest tipus de planetes ha anat augmentant fins arribar als 374 que es reconeixen en l’actualitat, recollits a l’Extrasolar Planets Encyclopaedia (exoplanet.eu). La majoria d’aquests planetes són gegants gasosos, similars per tant a Júpiter, amb una massa màxima de fins a 13 vegades la del nostre gegant del Sistema Solar. Es creu, però, que l’abundància d’aquest tipus de planetes es deu a les limitacions de les tècniques utilitzades actualment per a la detecció d’exoplanetes, que només permeten identificar planetes molt grans. Trobareu tots els detalls sobre la detecció d’exoplanetes a l’enllaç anterior i a la Wiki (en català—lleugerament desactualitzat—aquí, i en castellà aquí; a banda del completíssim article en anglès).

Tot i els dubtes que encara planteja l’existència de vida en altres cossos del Sistema Solar, sobretot per les notícies recurrents de la troballa d’aigua (a la Lluna recentment, o abans el gel a Mart i els oceans sota la superfície de Tità), la recerca de planetes habitables entre tots aquests exoplanetes resulta també força estimulant. L’interès es centra en localitzar Superterres, és a dir, planetes amb característiques comparables a les de la Terra. Això inclou una massa i/o un radi que no superin en 10 vegades els nostres, una superfície sòlida, la presència d’aigua líquida (i comptar per tant amb una temperatura superficial de 0 a 100 ºC) i la composició adequada de l’atmosfera. Dels 374 exoplanetes, només 10 compleixen alguna d’aquestes característiques. Entre ells m’agradaria destacar-ne un: Gliese 581 c. Descobert el 23 d’abril de 2007, presenta una massa de 5 vegades la de la Terra, amb 1’32 cops el seu radi i la seva temperatura podria situar-se al voltant de l’adequada (entre -3 i 40 ºC segons les estimacions). Per la distància que el separa de la seva estrella, i d’acord amb la lluminositat d’aquesta, es troba a la zona habitable del seu sistema (definida segons els criteris d’aquesta imatge , del corresponent article a la Wikipedia).

Una representació de Gliese 581 c i l'estrella que orbita (una nana marró, molt més petita que el Sol). Es representen sobre les constel·lacions prop de les quals es troben. <i>Font: Wikipedia</i>

Una representació de Gliese 581 c i l'estrella que orbita (una nana marró, molt més petita que el Sol). Es representen sobre les constel·lacions prop de les quals es troben. Font: Wikipedia

Són candidats com aquest els que es podrien arribar a considerar habitables. Tal com es plantejava a la recent trobada de Barcelona, és necessari coordinar els esforços de les diverses agències espacials per avançar en la recerca, tant per a millorar les tècniques utilitzades com per a enviar missions especialitzades en la detecció d’aquests exoplanetes. Actualment, els esforços es centren en els dos programes següents, ambdòs basats en l’anàlisi dels trànsits dels possibles exoplanetes per davant de la seva estrella:

  • CoRoT: Es tracta d’un telescopi espacial de 30 cm de diàmetre, llançat el 27 de desembre de 2006 per l’Agència Espacial Europea (ESA), que es centra en la localització de planetes rocosos. A banda, també permet detectar moviments sísmics a les estrelles observades (asteroseïsmologia), per entendre millor la seva composició. El telescopi pot girar sobre ell mateix, i cada 150 dies modifica la seva orientació 180 º.En podeu trobar tota la informació aquí, i sobretot al seu enllaç COROT in depth (a la dreta).
  • Kepler: També és un telescopi espacial, orientat en aquest cas cap a una regió de l’espai molt concreta. El va llançar la NASA el 6 de març d’aquest mateix any, amb l’objectiu igualment de trobar planetes petits i sòlids. No només això, sinó que també es vol identificar sistemes estelars amb múltiples planetes, i les característiques generals d’aquests. Més dades aquí.

De cara al 2014 o 2015, a banda d’aquests dos programes, l’ESA prepara el projecte Darwin/TPF. Aquest és segurament el pas més ambiciós que s’ha donat fins aquest moment en aquest camp. El plantejament és el de localitzar planetes realment similars a la Terra, i ideals per tant per a acollir la presència de vida. Per a aconseguir-ho, s’utilitzaran tres (o quatre) telescopis que transmetran la informació a una “nau mare”, actuant en conjunt com un interferòmetre. La diferència és que aquests telescopis captaran imatges dels planetes en l’infraroig, emissions no visibles a simple vista, i sobre les que no interfereix la llum de les estrelles. Aquesta tècnica permetrà a més fer una anàlisi dels gasos que formen l’atmosfera dels planetes, de manera que es puguin localitzar compostos sovint associats a la vida, com ara l’oxigen (l’oxigen de la nostra atmosfera, per exemple, es deu a l’acció dels primers bacteris fotosintètics). Trobareu tota la informació aquí.

Aquest és un resum del que s’ha analitzat fa poc al CosmoCaixa. Desconec si també s’ha parlat d’un altre projecte, que fa força temps que s’està movent, i que pel que sé ha tingut problemes de finançament. Us sona el nom de SETI (Search for ExtraTerestrial Intelligence)? És probable que n’hagueu sentit parlar i, en cas contari, aquí hi ha més informació. Molt breument, es tracta d’un programa per a cedir temps de computació dels vostres ordinadors, activant un protector de pantalla específic, per a accelerar l’anàlisi de dades obtingudes del radiotelescopi d’Arecibo. Es pretèn identificar d’aquesta manera l’emissió, per part de possibles civilitzacions extraterrestres, de senyals de ràdio (no massa diferent del que passava a Encuentros en la tercera fase, de Steven Spielberg).

Esperem que tot això ens ajudi a respondre la gran pregunta: Estem sols, a l’Univers? Com ho veieu tot plegat, vosaltres?

<object width=”320″ height=”277″ id=”SVP1489829IE”><param name=”movie” value=”http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf”></param><param name=”scale” value=”noscale”></param><param name=”align” value=”tl”></param><param name=”swliveconnect” value=”true”></param><param name=”menu” value=”true”></param><param name=”allowFullScreen” value=”true”></param><param name=”allowscriptaccess” value=”always”></param><param name=”FlashVars” value=”VIDEO_ID=1489829&FD=393888&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true”></param><embed width=”320″ height=”277″ type=”application/x-shockwave-flash” src=”http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf&#8221; id=”SVP1489829″ scale=”noscale” name=”SVP1489829″ salign=”tl” swliveconnect=”true” menu=”true” allowfullscreen=”true” allowscriptaccess=”always” FlashVars=”VIDEO_ID=1489829&FD=131041&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true” ></embed></object>
Anuncis

2 comentaris

Filed under Astronomia, Notícies

2 responses to “Hi ha alguna cosa allà fora…

  1. Jordi

    Realment el mon de l’astronomia es pot ser dels pocs que no te gaire suport, crec perque els calers que s’inverteixen son molts i la gent no veu una utilitat a les seves vides. Pero a part d’aixo, es bo que ens comencem a plantejar seriosament aquestes recerques d’altres planetes, perque potser un dia aquest planeta no sera habitable. Aixó o que el sera humà per naturalesa ha d’anar més enllà del que te (ja ho va fer Cristobal Colon i molts altres aventurers d’èpoques pasades). El cas es que una de les persones que va participar en aquesta trobada comentava que els propers 15 anys eren claus en aquesta recerca i que si no s’avançava potser en un futur no trobarien fons per a continuar en aquestes investigacions, com crec que pasa actualment amb el programa SETI que comentaves. En qualsevol cas, esperem que la ciencia avanci prou com per poder continuar vivint en aquest planeta i que el fet de marxar a d’altres no sigui perque no quedi una altra solució, sino perque som aventurers per naturalesa!
    Per cert, bon article!

    • icientificats

      Tal com dius, Jordi, la recerca espaial requereix molts i molts calers. En un temps, quan anava associada a la “defensa” (gran eufemisme per dir guerra), tot era molt més senzill i mai faltava un duro. És evident que això també ha fet que tots plegats no li veiem una gran utilitat, però particularment sí que considero que és rellevant. La inversió hi ha de ser, ben controlada i regulada (però sense ofergar-la!), igual que en tots els altres camps de la ciència (cosa que em fa pensar que hauria de parlar del pressupostos espanyols de l’any que ve…).
      Com tu, espero que la recerca no s’hagi de fer per assegurar-nos la supervivència com a espècie, que potser no ens mereixem si som incapaços de cuidar la nostra casa actual. Però com dius, em sembla que el gran motor és la voluntat d’anar més enllà, de superar els límits… de satisfer la curiositat que tenim com a espècie. Continuarem avançant i, potser un dia, trobarem veïns, encara que sigui força lluny. I si no, l’esforç valdrà la pena per obtenir nous materials, analitzar el comportament del cos fora del nostre hàbitat conegut i sadollar una mica la nostra set de sapiència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s