Una arma contra l’origen del càncer

La notícia

La setmana passada va tenir gran ressò la publicació a ‘Cell‘ (classificada en segona posició pel que fa al factor d’impacte, per darrera de ‘Nature‘ i per davant de ‘Science’) d’un estudi del MIT [Massachusets Institute of Technology] sobre un fàrmac que ataca específicament les conegudes com a  cèl·lules mare del càncer. Aquest descobriment és d’una rellevància especial perquè aquestes cèl·lules són altament resistents als tractaments quimioteràpics habituals, i poden afavorir la regeneració de tumors aparentment curats.

Els investigadors del MIT (Gupta et al.) van treballar amb una línia específica de cancer stem-like cells (és a dir, cèl·lules similars a les cèl·lules mare del càncer). La línia es va obtenir a partir de tumors de mama de ratolí, les cèl·lules dels quals van ser sotmeses a un tractament específic per forçar la transició epiteli-mesènquima. Aquest pas és habitual en l’aparició de metàstasis, i uns nivells elevats d’aquest fenomen s’associen a una major agressivitat del càncer, exactament igual que la supervivència d’aquestes cèl·lules mare. El cultiu d’aquesta línia va permetre realitzar el cribatge (la traducció del terme anglès screening) d’unes 16.000 substàncies químiques. Un primer filtre va permetre començar a treballar amb 32 candidats que atacaven específicament aquestes cèl·lules. Després de seleccionar-ne vuit amb característiques especialment interessants, els autors del treball van identificar un compost amb una gran activitat contra les cèl·lules en qüestió: la salinomicina.

Curiosament, la salinomicina és una molecula que fins ara s’ha utilitzat com a antibiòtic i com a component de diversos verins, de manera que res feia pensar en el seu ús com a tractament del càncer. El cas és que aquest estudi ha demostrat que és unes 100 vegades més eficaç contra les cancer stem cells que altres compostos habituals en la quimioteràpia, com el taxol (o paclitaxel). Cal dir, a més, que l’eficàcia s’ha demostrat no només sobre aquesta línia de cultius, sinó també en  tumors “autèntics” de ratolí. El mecanisme d’acció de la molècula encara és desconegut i, com es sol dir en qualsevol article científic (o paper) que vulgui merèixer aquest nom, ‘calen més investigacions per aportar llum a aquest descobriment’.

Parlem-ne

Com sempre passa amb aquest tipus de notícies, cal ser molt prudent sobre l’aplicació clínica en humans de la salinomicina. De fet, és possible que mai arribi a aplicar-se a la quimioteràpia. Des d’aquest moment, s’inicia un procés molt llarg i car, que ha de passar per diverses etapes tant en ratolins com en humans. Aquest ha de permetre determinar les dosis segures, possibles efectes secundaris, interaccions amb altres fàrmacs… en resum, tot el que trobem als prospectes de medicaments. I no es pot descartar la possibilitat que  aquestes anàlisis no arribin a bon port.

Evidentment, però,  la troballa suposa un avenç destacat.  Ho és sobretot perquè implica l’obertura d’un nou camí en la recerca sobre el càncer i el seu tractament. Els propis autors assenyalen al seu article que normalment els esforços es centren més en els aspectes genètics i moleculars—una via que ha donat i dóna molt bons resultats—, i no pas en l’anàlisi de com atacar etapes molt específiques del desenvolupament de la malaltia. A més a més, sovint es treballa a la inversa que en aquest cas. Normalment, s’identifica un gen o proteïna amb un paper molt destacat en cert tipus de càncer, i s’intenta atacar la malaltia per aquest front. En aquest cas, com ja hem asseyalat, primer s’ha identificat la “solució”, i ara cal buscar perquè té aquest efecte.

Un últim aspecte destacable del treball de Gupta i els seus col·laboradors és l’ús de tècniques high-throughput, o d’alta resolució. Aquests mètodes han anat guanyant protagonisme amb els anys en la recerca biomèdica. Tot i que ja hi dedicaré un post més endavant, consisteixen bàsicament en l’anàlisi simultani de moltes “coses” per identificar-ne alguns amb l’efecte desitjat: expressió dels gens (com en els microarrays o xips de DNA), fàrmacs o altres substàncies químiques (com el cribatge realitzat en aquest cas)… De fet, ja s’ha suggerit que les farmacèutiques intentin analitzar les seves “biblioteques” de compostos amb aquesta metodologia, per identificar altres substàncies amb un efecte similar.

Què en penseu de tot plegat? Us resulta un tema atraient i interessant? Penseu que es poden posar esperances, si no en la salinomicina, com a mínim en la metodologia aplicada? Espero els comentaris aquí sota.

PS: Us deixo els enllaços amb la notícia a El Mundo, El País i l’anunci oficial del MIT al seu web. A banda, una animació del 3/24, senzilla però clara.

Anuncis

6 comentaris

Filed under Biologia, Notícies, Recerca

6 responses to “Una arma contra l’origen del càncer

  1. Anna

    M’agrada. Ja et faré bona propaganda porai i espero posar-t’hi bons i aficionats lectors.
    Ja opinaré més en profunditat de l’article.

  2. És una sort que cada cop s’avanci més en el tractament del càncer. Gràcies a la ciència un càncer de pit no és el mateix ara que fa tan sols 10 anys i han aconseguit que més del 70% dels casos o potser més es curin. Evidentment, també hi ha una gran tasca de prevenció.

    Per desgràcia, no es pot dir el mateix de tots els tipus de càncer. Esperem que un dia ho puguem dir.

    Crec que també s’hauria de fer una mica d’investigació sobre els fàrmacs que es recepten al pacient un cop superada la quimio i la ràdio, per evitar que es desenvolupin nous càncers que puguin ser causats en part per aquesta medicació.

    Crec que és una lluita que es guanyarà.

  3. Anna

    Sens dubte un descobriment com el de la salinomicina planteja nous reptes als investigadors del càncer i moltes esperances per als qui pateixen aquesta malaltia. Jo suposo que sí que serà viable, almenys tard o d’hora, un nou tractament per als qui ho necessitin i, tot i els grans abismes que encara li queda superar a aquest fàrmac, arribarà el dia en que es podrà usar.

    Tot i així, el que a mi em resulta curiós és la relativa “facilitat” que existeix per trobar, almenys, solucions parcials i bastant importants al càncer de mama (fent referència al comentari de l’Anna), cosa que no passa amb altres càncers de pitjor pronòstic com pot ser, per exemple, el càncer de pàncrees.
    El que ara diré no vull que es malinterpreti, senzillament és per obrir una mica de debat: qualsevol càncer és fumut però (tot i que evidentment depén del cas) si a una dona se li ha d’extirpar un pit i això resulta ser la solució al seu càncer, no crec que sigui tant problemàtic, i més tenint en compte l’evolució que ha patit la cirurgia plàstica. A part, en el càncer de mama hi juga un paper molt important la gran campanya de prevenció que se n’ha fet i la subvenció, per part de molts governs, de mamografies gratuïtes.
    En el suposat càncer de pàncreas del que parlava abans, la solució no passa per extirpar el pàncrees, és inviable, i, a part, no es fa cap mena de campanya informativa massiva. Potser és veritat que la seva incidència en la població no és tant elevada com la del càncer de mama, o potser sí, però senzillament no es detecta.
    El que vull dir amb tot això és que, evidentment, i més com a dona que sóc, em sembla increïble la feina que estant duent a terme els investigadors de càncer de tot el món amb el càncer de mama, però també penso que s’haurien de dedicar més mitjans i pressupost a l’investigació i la prevenció d’altres càncers, que considero en la majoria de casos, més greus que un de mama.

    Què en penseu?

    • icientificats

      Dono resposta al comentari de l’Anna, per ser el més llarg i potser més polèmic, però aquesta primera frase serveix pel de totes dues: evidentment, cal tenir confiança que la batalla es pot guanyar, i tots els avenços, inclòs aquest, ens permeten acostar-nos més al que pugui ser al solució “definitiva”. Estic molt d’acord que potser caldria estar més atent als tractaments de suport un cop acabades les parts més dures de quimio i ràdio. Aaquest fàrmac va justament en aquesta direcció al meu entendre, per carregar-se les “restes” del càncer més perilloses.
      I ara anem al que planteges, Anna. Els avenços en càncer de mama són increïbles, cert, sobretot últimament. Però em sembla que no es pot dubtar dels esforços contra altres tipus de càncer. El que està clar, però, és que l’atac al càncer de mama és el més senzill pel que planteges: l’extirpació de la font no és letal. A més, hi ha el factor essencial que té molta incidència. La ciència, com tot, funciona per prioritats (tot i que a vegades sigui injust, sobretot si no estàs en els primers llocs), i aquest càncer s’ha d’atacar abans que cap altre. Això, a més, té l’avantatge que-com que es disposa de més càncers-hi ha més material per estudiar i treballar. La prevenció, com deies, també és primordial, però evidentment resulta molt més senzill fer-la a les mames que no pas en un pàncrees. Tot, en resum, afavoreix el treball en el càncer de mama, però segur que tots els altres no s’obliden.
      Més endavant parlarem més del càncer, començant pel fet que difícilment es pot dir “EL” càncer, sinó que tenim davant una enorme muntanya de malalties cel·lulars d’origens diferents que es manifesten de maneres similars a cada òrgan i cada persona.

    • icientificats

      Està bé l’article, Anna. Tot i que no estigui del tot lligat amb la notícia, potser també l’avenç en comprendre com funcionen aquestes “cèl·lules mare del càncer” (i com les “frena” la salinomicina) ens permetrà entendre com funcionen totes les cèl·lules mare. La qüestió fa un temps que s’està movent, com explica l’article, i pot ser que aquestes iPS permetin unir molts dels avantatges de les cèl·lules mare adultes i embrionàries, i al mateix temps carregar-se part dels problemes que totes dues presenten. En aquest camp, és la línia de recerca més prometedora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s