El més complicat és començar

Sempre he sentit que el que resulta més difícil a l’hora d’escriure és començar, enfrontar-se a la pàgina en blanc. O al requadre en blanc en aquest cas. És clar que això no és precisament una característica exclusiva de l’escriptura, sinó de qualsevol cosa nova de la vida. El complicat és, sempre, començar.

Explicar perquè escriuré en aquest blog a partir d’ara, en canvi, no hauria de ser massa difícil. Tirant de manual, caldria aconseguir resumir-ho en una frase. Aquesta:
Escric per compartir el meu interès per la Ciència.
Ara entrem en les altres raons.

La primera és la vanitat. Com a tot aquell que comença a escriure un blog, m’encantaria que els meus posts els visités moltíssima gent. Em tornaria boig d’alegria si generessin muntanyes de comentaris. El blogger que us digui el contrari us està enganyant. Tots pensen (pensem): “Seria la pera si el blog fos un fenomen ‘bola de neu’, que els que llegissin el primer post el dia que es publica (si algú ho fa) fessin córrer la veu i, a poc a poc, cada cop més gent el llegís, arribés a les orelles d’algú que talla el bacallà, em fes famós, i em donessin un bon feix de bitllets per explicar les meves neures d’escriptor (aquí hi podeu afegir ‘científic’ en el meu cas) mai realitzat”. Per somiar encara no es paga, i hi ha gent que ha fet bastant més que la primera pela gràcies a un blog. És clar que tots sabem que la lletera del conte va entrebancar-se quan anava cap al mercat…

Un altre motiu són les aspiracions professionals. L’altre dia, en llegir un article de La Vanguardia, vaig veure clar que el primer pas per fer comunicació científica a gran escala és fer comunicació científica a un nivell més reduït. Fa mesos que dono voltes a la idea d’escriure sobre ciència, per la senzilla raó que la millor manera d’aprendre a fer alguna cosa és fent-la. El blog, de fet, fa setmanes que el vaig crear, tot i que el tenia amagat. M’he subscrit a molts RSS de notícies de ciència per anar trobant idees interessants i descobriments que crec que val la pena difondre. I ara és l’hora de començar a explicar-vos aquestes històries, de parlar amb vosaltres de ciència, de rebre els vostres comentaris i suggeriments per sortir-me’n millor en el futur. En altres paraules, com a presumptuós i vanitós que sóc, assumeixo que em llegireu i us estic demanant que m’ajudeu a vendre’m.

Com us deia, però, la raó bàsica és compartir les novetats d’aquest món que avança tan ràpid amb tots aquells amb la curiositat intacta. Tots els que penseu que encaixeu en la descripció (i em sembla que podeu ser uns quants), ICIENTIFIQUEU-VOS i comencem!

Anuncis

4 comentaris

Filed under Blog, General

4 responses to “El més complicat és començar

  1. Rosa

    Felicitats i molts ànims per tirar endavant aquest projecte, potser el més díficil ja està fet, començar,
    Que tinguis moltissima sort.
    Un petonàs.

  2. Andrea

    Hey !! muy bien acabo de enterarme de este nuevo emprendimineto via facebook y me alegro mucho, es una gran idea y aqui cuentas con una nueva lectora.
    Molta sort!!!

  3. Un altre missatge d’ànim! Segur que et sortirà molt bé i es nota que t’agrada fer això (t’ho dic per experiència). Pels lectors: si en Xavi para el blog, ja m’encarregaré d’esbroncar-lo :).

    Endavant i molta sort!

  4. icientificats

    Moltes gràcies a totes tres pels ànims. Procuraré que realment el més difícil ja estigui fet, de manera que només hagi d’anar afegint cosetes. Idees, de moment, en tinc força. O sigui que procuré que es vegin.
    Gràcies de nou, i no us talleu de preguntar i criticar tot el que vulgueu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s